.JPG)
Aún en la oscuridad, cuando las luces duermen y sólo con el suave reflejo de la luna en tu rostro, tu luz propia irradia serenidad, es tu sombra la que da cobijo a mi alma cuando llora y tus ojos los que la contemplan cuando vuela, es tu calor la que en el frío invierno me acoge y tus manos las que me ayudan cuando me caigo, eres el amigo que nunca me falla, el hombro en el que encuentro apoyo y la sonrisa que me contagia.
Encara en la foscor, quan les llums dormen i només amb el suau reflex de la lluna en el teu rostre, la teva llum pròpia irradia serenitat, és la teva ombra la qual dóna recer a la meva ànima quan plora i els teus ulls els què la contemplen quan vola, és la teva calor la qual en el fred hivern m'acull i les teves mans les què m'ajuden quan caic, ets l'amic que mai em falla, el muscle en el què trobo suport i les somriure que em contagia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario