.JPG)
Lo que daría para continuar paseando por el puente de tu mirada, este puente que me hizo llegar hasta tu alma, en el que en las tardes de otoño contemplábamos las hojas caer sobre el agua, mientras éstas se bañaban en un río de esperanza, en el que en el frío invierno contemplábamos las aguas heladas y escuchábamos sus palabras que el aire rozaban, aquel en el que el adiós se borró volando entre sus arcos.
El que donaria per continuar passejant pel pont de la teva mirada, aquest pont que em va fer arribar fins a la teva ànima, en el qual en les tardes de tardor contemplàvem les fulles caure sobre l'aigua, mentre aquestes es banyaven en un riu d'esperança, en el qual en el fred hivern contemplàvem les aigües gelades i escoltàvem les seves paraules que l'aire fregaven, aquell en el qual l'adéu es va esborrar volant entre els seus arcs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario