Eres la brisa que me da alas, que
me permite conocer ese mundo maravilloso que me rodea, ese universo que creas
sólo para mí.
Eres el agua que me mantiene viva
en el desierto de la soledad, ese vacío en la multitud que estrangula la
muchedumbre, otorgándome la posibilidad de escuchar mis propios pensamientos y
dejarlos navegar por el paraíso de la imaginación.
Eres el alimento que nutre mi
corazón, esa sabia que hace de los sentimientos el dulce néctar de la vida, la
sal de un mar sin horizonte en la que nadar hasta la eternidad.
Ets l'aigua que em manté viva en el desert de la solitud,
aquest buit en la multitud que escanya la munió, atorgant-me la possibilitat
d'escoltar els meus propis pensaments i deixar-los navegar pel paradís de la
imaginació.
Ets l'aliment que nodreix el meu cor, aquesta sàvia que
fa dels sentiments el dolç nèctar de la vida, la sal d'un mar sense horitzó en
la qual nedar fins a l'eternitat..
No hay comentarios:
Publicar un comentario