Después de una eternidad lloviendo las nubes acarician el sol, permitiéndonos su timida visión, la hierva muestran sus joyas de brillanes y cristalina belleza y los charcos salpicaban la ciudad de reflejos, de sueños, de cuentos de hadas, de historias que se evaporan.
Sentada en la desierta terraza de aquel viejo bar, dejando que les yemas de mis dedos rocen el agua que la mesa cobija, juego con las imágenes que la realidad atrapa, haciendo de ellas un recuerdo para enmarcar.
Després d'una eternitat plovent núvols acaricien el sol, permetent el seu timida visió, l'herba mostren les seves joies de brillanes i cristalina bellesa i els bassals esquitxaven la ciutat de reflexos, de somnis, de contes de fades, d'històries que s'evaporen.
Asseguda a la deserta terrassa d'aquell vell bar, deixant que els rovells dels meus dits freguin l'aigua que la taula acull, joc amb les imatges que la realitat atrapa, fent d'elles un record per emmarcar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario