CONJUNCIÓN / CONJUNCIÓ

Gracias por ser así, esa persona que siempre está, lo sabe reír con mis labios, latir con mi corazón y llorar en mis lágrimas.

Gracias por ser la música que mueve mi alma, la nube que me protege del sol, la lluvia que nutre mi camino hasta hacer de él un paraíso de ensueño, la flor que perfuma mis días, el color que pinta las mis noches.

Gracias por ser el alba que roza de suave luz mis mañanas, el rocío que engalana mi cuello, la primavera que riega todos los campos de mi vida lo más bonito arco iris.

Gràcies per ser així, aquesta persona que sempre està, la qual sap riure amb els meus llavis, bategar amb el meu cor i plorar en les meves llàgrimes.

Gràcies per ser la música que mou la meva ànima, el núvol que em protegeix del sol, la pluja que nodreix el meu camí fins a fer d'ell un paradís de somni, la flor que perfuma els meus dies, el color que pinta les meves nits.

Gràcies per ser l'alba que frega de suau llum els meus matins, la rosada que engalana el meu coll, la primavera que rega tots els camps de la meva vida del més bonic arc de Sant Martí.