Resistiré, más allá de los recuerdos, cuando el tiempo grabe en mis entrañas el dolor que ya pasó, y las sombras del pasado dejen borradas sus huellas en mi corazón herido, a esas historias que la memoria se niega a olvidar, a la fuerza de la ignorancia, al vuelo del odio sobre nuestras cabezas.
Resistié a todo aquello que el destino me depare, aun cuando la paz parezca huir de mi, y lo haré porque a mi lado siempre estarás tú, cuando la oscuridad me asfixie tu luz me dará aire, si la tristeza tatúa lágrimas en mi rostro la sal de tu amor me hará sonreir, en aquellos momentos en los que el dolor rabie en mis heridas tú serás la medicina que las haga cicatrizar.
Resistiré, més enllà dels records, quan el temps gravi en les meves entranyes el dolor que ja va passar, i les ombres del passat deixin esborrades les seves petjades en el meu cor ferit, a aquestes històries que la memòria es nega a oblidar, a la força de la ignorància, al vol de l'odi sobre els nostres caps.
Resistir a tot allò que el destí em ofereixi, encara que la pau sembli fugir de la meva, i ho faré perquè al meu costat sempre estaràs tu, quan la foscor em asfixiï la teva llum em donarà aire, si la tristesa tatua llàgrimes al meu rostre la sal del teu amor em farà somriure, en aquells moments en què el dolor ràbia en les meves ferides tu seràs la medicina que les faci cicatritzar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario