Déjame navegar, levar el ancla de este puerto de dolor en el que me tienes atrapada, salir al mar abierto para poder tener la paz que tus palabras me niegan.
Permíteme arriar las velas para que nuevos áires me lleven lejos de este infierno, y así curar las heridas que tu "amor" me produce.
Concedeme sólo un deseo ya que jamás me regalaste nada, dame la oportunidad de poder vivir, de contemplar el amanecer sin lluvia en las ventanas de mi alma, disfrutar de todos y cada uno de los gustos de la vida sin el amargo sabor que el dolor de tu trato sazona todos mis días.
Deixa'm navegar, llevar l'àncora d'aquest port de dolor al que em tens atrapada, sortir a mar obert per poder tenir la pau que les teves paraules em neguen.
Permet-me arriar les veles per a que nous aires em porten lluny d'aquest infern, i així curar les ferides que el teu "amor" em produeix.
Concedeix-me només un desig ja que mai em vas regalar res, dóna'm l'oportunitat de poder viure, de contemplar l'alba sense pluja a les finestres de la meva ànima, gaudir de tots i cada un dels gustos de la vida sense l'amarg gust que el dolor del teu tracte s'assaona tots els meus dies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario