Contigo la vida cobra sentido, el
norte y el sur se confunden hasta crear la grandeza del ecuador, la madre naturaleza alcanza su máximo esplendor
en la explosión de la primavera, el sol reluce invadiendo a la negra noche, la
brisa transporta el aroma de la felicidad hasta el más minúsculo rincón.
Contigo es innecesario hablar
pues el verbo emana de cada uno de mis gestos, el aire acaricia las flores
concediendo a todo lo que me rodea la fragancia de la armonía, el alma navega
por el cielo de la esperanza entre nubes de algodón, y el corazón danza
nutriendo mis venas de la maravilla del amor.
Amb tu la vida cobra sentit, el nord i el sud es confonen
fins a crear la grandesa de l'equador, la mare naturalesa aconsegueix la seva
màxima esplendor en l'explosió de la primavera, el sol rellueix envaint a la
negra nit, la brisa transporta l'aroma de la felicitat fins al més minúscul
racó.
Amb tu és innecessari parlar doncs el verb emana de
cadascun dels meus gestos, l'aire acaricia les flors concedint a tot el que
m'envolta la fragància de l'harmonia, l'ànima navega pel cel de l'esperança
entre núvols de cotó, i el cor dansa nodrint les meves venes de la meravella de
l'amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario