Anochecer es el espacio que nos distancia aún estando cerca, es la lluvia que inunda mi alma cuando veo tu mirada ausente.
Noche es la soledad de mi bandeja cuando tu silencio m'abriga, es el vuelo del agotamiento de insistir siempre en lo imposible.
Amanecer es despertar con tu imagen y mi mente todavía grabada, es tu sonrisa acompañado con tu suave voz, es la felicidad repartida en dosis para que mi corazón soporte esta desmesura, es sentirte aún en la distancia y olerte sin estar presente.
Fosquejar és l'espai que ens distancia encara estant prop, és la pluja que inunda la meva ànima quan veig la teva mirada absent.
Negra nit és la solitud de la meva bandejo quan el teu silenci m'abriga, és el vol de l'esgotament d'insistir sempre en l'impossible.
Clarejar és despertar amb la teva imatge i la meva ment encara gravada, és el teu somriure acompanyat amb la teva suau veu, és la felicitat repartida en dosi perquè el meu cor suporti aquesta desmesura, clarejar és sentir-te encara en la distància i olorar-te sin estar present.
No hay comentarios:
Publicar un comentario