En el mar de mis lágrimas navega el velero de tu olvido dejando tras de si una estela de recuerdos llenos alegría.
En ese océano que es mi vida nadie como tu supo colmar de fuerza e ilusión, logrando que los peces que él alberga dancen entre el agua y el aire.
En ese río de dulzura que hiciste nacer de mis sienes ya nevadas, allí es donde el ave fenix colocó su nido para recordarme que quizás mañana volverás.
En el mar de les meves llàgrimes navega el veler del teu oblit deixant després de si un deixant de records plens alegria.
En aquest oceà que és la meva vida ningú com la teva va saber satisfer de força i il·lusió, aconseguint que els peixos que ell alberga dansin entre l'aigua i l'aire.
En aquest riu de dolçor que vas fer néixer de les meves temples ja nevades, allí és on l'au fenix va col·locar el seu niu per recordar-me que potser demà tornaràs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario