Antes de ti el silencio
ensordecía mi alma, rompiendo mis cimientos
hasta hacer de mi corazón un desierto inhabitable, el sol, acunado entre nubes,
dormía en el sopor de la desidia y la luna se fundía en la negra oscuridad. Sonreír
era una costumbre tatuada en mi rostro y vivir una habilidad basada en la
experiencia.
Hoy contigo el ruido se ha
tornado melodía, permitiendo a mi alma danzar con mi corazón, elevando mi espíritu
hasta acariciar el cielo y volar entre estrellas de felicidad. Sonreír es un
reflejo de lo bello que se ha hecho vivir, y vivir la aventura que resulta cada
día volverte a descubrir.
Abans de tu el silenci ensordia la meva ànima, trencant els
meus fonaments fins a fer del meu cor un desert inhabitable, el sol, bressolat
entre núvols, dormia en el sopor de la desídia i la lluna es fonia en la negra
foscor. Somriure era un costum tatuada en el meu rostre i viure una habilitat
basada en l'experiència.
Avui amb tu el soroll s'ha tornat melodia, permetent a la
meva ànima dansar amb el meu cor, elevant el meu esperit fins a acariciar el
cel i volar entre estels de felicitat. Somriure és un reflex del bell que s'ha
fet viure, i viure l'aventura que resulta cada dia tornar-te a descobrir.
1 comentario:
Tus palabras son un bálsamo para el alma!
Un abrazo
Ricardo
Publicar un comentario