Caprichosa rueda que me ofrece el
mundo y al segundo me retira el horizonte, pincel que pinta en mi lienzo mil
imágenes que con la luz se desdibujan, negra tinta que antes de crear las
palabras se difumina en suspiros, paso que aun sin dar ya ha dejado su huella.
Hoy te otorgo mi sueño, en él te permitiré rodar
lo que el día te niega, pondré a tus pies el horizonte que me prometes,
dibujaré en tu piel las líneas de la paciencia hasta que la luz haga de ellas
un perpetuo tatuaje, daré color a tus letras creando con ellas el más bello arcoíris
y caminaré sobre el cielo al que tus caminos me lleven.
Capritxosa roda que m'ofereix el món i al segon em retira
l'horitzó, pinzell que pinta en el meu llenç mil imatges que amb la llum es
desdibuixen, negra tinta que abans de crear les paraules es difumina en
sospirs, pas que àdhuc sense donar ja ha deixat la seva petjada.
Avui t'atorgo el meu somni, en ell et permetré rodar el
que el dia et nega, posaré als teus peus l'horitzó que em promets, dibuixaré en
la teva pell les línies de la paciència fins que la llum faci d'elles un
perpetu tatuatge, donaré color a les teves lletres creant amb elles el més bell
arc de Sant Martí i caminaré sobre el cel al que els teus camins em portin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario