Perdona la ceguera que me ha impedido ver la grandeza, que oculta en tu timidez, me dejó vagando en la ignorancia. Disculpa que no haya sido capaz de conocer la alegría que era tu compañía, que colgada en tu silencio pasaba inadvertida. Lamento que esta capa de inocencia y amabilidad nublado mi conocimiento y no me dejara llegar hasta la gran persona que intentabas mostrar. Me duele, hasta lo más profundo de mi corazón, que tonta de mí viviera engañada por una belleza superficial.
Perdona la ceguesa que m'ha impedit veure la teva grandesa, que oculta en la teva timidesa em va deixar vagant en la ignorància. Disculpa que no hagi estat capaç de conèixer la joia que era la teva companyia, que penjada en el teu silenci passava distreta. Lament que aquesta capa d'innocència i amabilitat ennuvolés el meu coneixement i no em deixés arribar fins a la gran persona que intentaves mostrar. Em fa mal, fins al més profund del meu cor, que ximple de mi visqués enganyada per una bellesa superficial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario