Eres la flor que en la montaña lucha contra la fría nieve, el sol que entre las nubes tímidamente sale para dar calor, la estrella que la noche guia al marinero, la lluvia que apaga el fuego de una disputa, la tierra que da cobijo a todo aquel que perdió el hogar, eres...
Y aun así te ves como la pequeña semilla que no es capaz de vivir en el frío que te envuelve, la oscuridad que encerrada en la nube no sabe salir, la ola que necesita de otros para poder avanzar, la chispa que en el borde de la hoguera se tiende a apagar, la cueva donde nadie quiere morar....
Tienes miedo a amar por el temor de no ser amado, crees que cualquiera es mejor en todo de lo que tú lo eres en nada y te niegas a ver todo aquel que te ama por que eres esa perla escondida, todo aquel que te valora por todo lo que haces cuando te olvidas de querer ser ese otro alguien.
Ets la flor que a la muntanya lluita contra la freda neu, el sol que entre els núvols tímidament surt per donar calor, l'estrella que la nit guia a l'mariner, la pluja que apaga el foc d'una disputa, la terra que dóna aixopluc a tot aquell que va perdre la llar, ets ...
I tot i així et veus com la petita llavor que no és capaç de viure en el fred que l'envolta, la foscor que tancada en el núvol no sap sortir, l'onada que necessita d'altres per poder avançar, l'espurna que a la vora de la foguera es tendeix a apagar, la cova on ningú vol habitar ....
Tens por a estimar per la por de no ser estimat, creus que qualsevol és millor en tot del que tu ho ets en res i et negues a veure tot aquell que et estima per que ets aquesta perla amagada, tot aquell que et valora pel tot el que fas quan t'oblides de voler ser aquest altre algú.
Ets la flor que a la muntanya lluita contra la freda neu, el sol que entre els núvols tímidament surt per donar calor, l'estrella que la nit guia a l'mariner, la pluja que apaga el foc d'una disputa, la terra que dóna aixopluc a tot aquell que va perdre la llar, ets ...
I tot i així et veus com la petita llavor que no és capaç de viure en el fred que l'envolta, la foscor que tancada en el núvol no sap sortir, l'onada que necessita d'altres per poder avançar, l'espurna que a la vora de la foguera es tendeix a apagar, la cova on ningú vol habitar ....
Tens por a estimar per la por de no ser estimat, creus que qualsevol és millor en tot del que tu ho ets en res i et negues a veure tot aquell que et estima per que ets aquesta perla amagada, tot aquell que et valora pel tot el que fas quan t'oblides de voler ser aquest altre algú.
No hay comentarios:
Publicar un comentario