Pareces cansado, tus ojos refleja
los años que aun no has alcanzado, pero que ya besan tu piel, tu hablar se
torna lento, pesado, como aquel que ya ha perdido la fuerza de vivir, tus manos
tiemblan ocultando el mar de la desesperación y la tristeza que tu mirada es
incapaz de contener, tu cuerpo, acurrucado, se esconde del mundo que le ha
robado su propia persona.
Ten mis brazos, haz con ellos el
lazo que te ayude a sujetar los días en los que la felicidad te llenaba de
vida, ten mis palabras para con ellas gritar lo que no te atreves a callar, ten
mis manos para construir ese mundo ideal en el que la felicidad sea un hecho
real, y el respeto un derecho esencial.
Sembles cansat,
els teus ulls reflecteixen els anys que àdhuc no has aconseguit, però que ja
besen la teva pell, la teva parlar es torna lent, pesat, com aquell que ja ha
perdut la força de viure, les teves mans tremolen ocultant el mar de la
desesperació i la tristesa que la teva mirada és incapaç de contenir, el teu
cos, arraulit, s'amaga del món que li ha robat la seva pròpia persona.
Tingues els meus
braços, fes amb ells el llaç que t'ajudi a subjectar els dies en els quals la
felicitat t'omplia de vida, tingues les meves paraules envers elles cridar el
que no t'atreveixes a callar, tingues les meves mans per construir aquest món
ideal en el qual la felicitat sigui un fet real, i el respecte un dret
essencial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario