NATURALEZA / NATURA

He cerrado los ojos para grabarte en mis retinas, deleitándome en cada detalle de tu belleza, en cada curva de tus detalles, en cada color que engalana, en cada muestra de la vida que albergas, en todo aquello que me regalas.

Con la melodía que me has regalado he creado una partitura, para no dejar fuera de mi alma ni una sola de sus gracias, con el canto de los pájaros en el silencio del amanecer he pintado las notas, y con el sonido de la vida que escondes en la noche he construido los acordes. Por tan grandiosa música recorrería el mundo entero, aunque ahora todo mi ser lo tararea.

Esa fragancia irrepetible, ese olor a tierra mojada, a naturaleza en efervescencia, a fuerza e ímpetu. Ese aroma insuperable que te invita a viajar con sólo recordarlo, que invade cada célula mi cuerpo con su sola proximidad, esa diminuta sustancia que me traslada cuando más allá del tiempo vuelve a mi.

Porque tu grandeza no radica en esos instante pasados en ti, se aloja en mi piel, me nutre el alma y vive en mi corazón, y eso, amada naturaleza no se fotografía, ni se pinta, no se graba, ni se almacena, eso se guarda en lo más profundo de uno mismo para revivirlo hasta la eternidad.

He tancat els ulls per gravar-te en les meves retines, delectant-me en cada detall de la teva bellesa, en cada corba dels teus detalls, en cada color que engalana, en cada mostra de la vida que albergues, en tot allò que em regales.

Amb la melodia que m'has regalat he creat una partitura, per no deixar fora de la meva ànima ni una sola de les seves gràcies, amb el cant dels ocells en el silenci del clarejar he pintat les notes, i amb el so de la vida que amagues en la nit he construït els concordes. Per tan grandiosa música recorreria el món sencer, encara que ara tot el meu ser el taral·leja.

Aquesta fragància irrepetible, aquesta olor a terra mullada, a naturalesa en efervescència, a força i ímpetu. Aquesta aroma insuperable que et convida a viatjar amb només recordar-ho, que envaeix cada cèl·lula el meu cos amb la seva sola proximitat, aquesta diminuta substància que em trasllada quan més enllà del temps torna al meu.

Perquè la teva grandesa no radica en aquests instant passats en tu, s'allotja en la meva pell, em nodreix l'ànima i viu en el meu cor, i això, estimada natura no es fotografia, ni es pinta, no es grava, ni s'emmagatzema, això es guarda en el més profund d'un mateix per reviure-ho fins a l'eternitat.