Era feliz en mi ignorancia, paseando sin destino entre las calles de algodón, disfrutando de la compañía de mi fiel soledad.
Era Feliz en mi desierto, donde el agua de mis lágrimas saciaba mi sed, y el calor bajo mis pies me recordaba que estaba viva.
Era feliz hasta que conocí la verdadera felicidad, la sabiduría de tus palabras, el camino de tu corazón, la compañía de tu sonrisa, el calor de tu latido!
Era feliç en la meva ignorància, passejant sense destí entre carrers de cotó, gaudint de la companyia de la meva fidel solitud.
Era Feliç en el meu desert, on l'aigua de les meves llàgrimes sadollava la meva sed, i la calor sota els meus peus em recordava que estava viva. Era feliç fins que vaig conèixer la veritable felicitat, la saviesa de les teves paraules, el camí del teu cor, la companyia del teu somriure, la calor del teu batec!
No hay comentarios:
Publicar un comentario