Perdóname por haberte amado tanto
que te he permitido marchar. Concédele a
mis días el color de tus recuerdos, en los que la paz y la armonía se funden en
un abrazo, y a mis noches el dolor de perder el último suspiro capaz de exhalar
mi corazón.
Perdóname todo aquello que callé
por miedo a que mis palabras rompieran el sereno latir de mi incondicional amor.
Concédele a mis lágrimas la miel de la soledad, para derramar en mi rostro la
inevitable perdida de vivir aquello sin
lo cual es imposible vivir.
Perdona'm per
haver-te estimat tant que t'he permès marxar. Concedeix-li als meus dies el
color dels teus records, en els quals la pau i l'harmonia es fonen en una
abraçada, i a les meves nits el dolor de perdre l'últim sospir capaç d'exhalar
el meu cor.
Perdona'm tot
allò que vaig callar per por de que les meves paraules trenquessin el serè
bategar del meu incondicional amor. Concedeix-li a les meves llàgrimes la mel
de la solitud, per vessar en el meu rostre la inevitable perduda de viure allò
sense la qual cosa és impossible viure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario