Cuando la soledad arde en mi
corazón, es tu amistad el mar que llena mi vida de compañía.
En esos momentos en los que el
dolor paraliza mi respiración, ere tú el aire que me alimenta.
En la oscuridad en la que me
envuelve la agonía, es la luz de tu mirada la que me muestra un nuevo
horizonte.
Cuando la felicidad acaricia mis labios, es tu sonrisa la que refleja toda
su fuerza.
En esos instantes en los que la
alegría penetra por todos los poros de mi piel, es tu luz la que la broncea
para mostrarme su máximo esplendor.
En el vértigo del tiempo me mece
contra el viento, sólo tu presencia me devuelve la estabilidad del pasado.
Quan la solitud
crema en el meu cor, és la teva amistat el mar que omple la meva vida de
companyia.
En aquests
moments en els quals el dolor paralitza la meva respiració, ets tu l'aire que
m'alimenta.
En la foscor en
la qual m'embolica l'agonia, és la llum de la teva mirada la que em mostra un
nou horitzó.
Quan la
felicitat acaricia els meus llavis, és el teu somriure la que reflecteix tota
la seva força.
En aquests
instants en els quals l'alegria penetra per tots els porus de la meva pell, és
la teva llum la que la bronzeja per mostrar-me la seva màxima esplendor.
En el vertigen
del temps em bressola contra el vent, només la teva presència em retorna
l'estabilitat del passat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario