Ahora te daría el cielo limpio,
para que pudiéramos volar hasta el infinito y allí crear un nuevo mundo, te
daría el Edén, para rellenar el camino que nos separa, todo el tiempo de mi
vida, para hacerte inmortal, el latido de mi corazón para devolver el ritmo al
tuyo y mi alma para no dejar escapar la tuya.
Ahora te daría las agujas del
reloj para que bailaran a tus pies devolviéndonos el tiempo en que danzamos
juntos, los besos que los fríos labios ya no pueden concedernos, las manos que
se alzan al aire para alcanzarte, los pies, que agotados ya no saben hacia
donde dirigirse y las fuerza que me daban tus silencios, cuando ya es lo único
que me queda.
Ahora te daría mi día si con ello
lograra dar luz a tu noche, mi sonrisa si con ella devolviera el brillo a
la tuya, mis lágrimas sin con ese océano
diluyese el mar de tu pesar, mi presencia, si ella albergara la sencilla
posibilidad de regalarme tu presencia.
Ara et donaria el cel net, perquè poguéssim volar fins a
l'infinit i allí crear un nou món, et donaria el Edén, per emplenar el camí que
ens separa, tot el temps de la meva vida, per fer-te immortal, el batec del meu
cor per retornar el ritme al teu i la meva ànima per no deixar escapar la teva.
Ara et donaria les agulles del rellotge perquè ballessin
als teus peus retornant-nos el temps en què dansem junts, els petons que els
freds llavis ja no poden concedir-nos, les mans que s'alcen a l'aire per
aconseguir-te, els peus, que esgotats ja no saben cap a on dirigir-se i les
força que em donaven els teus silencis, quan ja és l'única cosa que em queda.
Ara et donaria el meu dia si amb això aconseguís donar
llum a la teva nit, el meu somriure si amb ella retornés la lluentor a la teva,
les meves llàgrimes sense amb aquest oceà diluís el mar del teu pesar, la meva
presència, si ella albergués la senzilla possibilitat de regalar-me la teva
presència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario