No pueden existir días grises si es tu sonrisa la que marca el amanecer, el calor que ella emana hace sombra al astro rey, y tus dientes el espejo en el que se miran las estrellas.
No pueden existir días de lluvia si son tus suspiros los que despejan el cielo, creando nubes con tus palabras y brisa con tu silencio.
No pueden existir días desérticos si es tu persona la que me acompaña, tu personalidad la que me envuelve, tu carácter el que me guía, tu fuerza la que me hace caminar.
No pueden existir día áridos si es tu historia la que me nutre, tus conocimientos los que fertilizan mi mente, tu sabiduría la que proporciona alas a mi sed de conocer, de saber, de vivir.
No poden existir dies grisos si és el teu somriure la que marca l'alba, la calor que ella emana fa ombra a l'astre rei, i les teves dents el mirall en el qual es miren els estels.
No poden existir dies de pluja si són els teus sospirs els que buiden el cel, creant núvols amb les teves paraules i brisa amb el teu silenci.
No poden existir dies de pluja si són els teus sospirs els que buiden el cel, creant núvols amb les teves paraules i brisa amb el teu silenci.
No poden existir dies desèrtics si és la teva persona la que m'acompanya, la teva personalitat la que m'embolica, el teu caràcter el que em guia, la teva força la que em fa caminar.
No poden existir dia àrids si és la teva història la que em nodreix, els teus coneixements els que fertilitzen la meva ment, la teva saviesa la que proporciona ales a la meva set de conèixer, de saber, de viure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario