Porque alzar el vuelo y dejar tras de mi una historia llena de vida, permitir que la brisa se lleve el frescor de los inicios inciertos, dejando tan sólo una estela de borrosos recuerdos, perder el contacto con la tierra que me dio tu compañía, la arena que me cobijó mientras la felicidad bañaba mis días.
Para que deslizarme entre nubes de sueños y esperanzas infundadas, cuando el azul del cielo me ofrece un paraíso de emociones, posarme en las estrellas cuando los astros de tu mirada me trasladan al infinito, fundirme con la música celestial de este mundo si tus palabras me trasportan al más allá.
Como volar para olvidar si son tus recuerdo los que me hacen etérea. Como luchar contra corriente si son tus olas las que guían mi marea. Como evitar nadar si es en tus ojos donde conocí la inmensidad del mar. Como no creer en el infinito si es la fuerza de tu persona la que mantiene la galaxia unida.
Perquè alçar el vol i deixar després del meu una història plena de vida, permetre que la brisa es porti la frescor dels inicis incerts, deixant tan sols un deixant de borrosos records, perdre el contacte amb la terra que em va donar la teva companyia, la sorra que em va acollir mentre la felicitat banyava els meus dies.
Perquè lliscar-me entre núvols de somnis i esperances infundades, quan el blau del cel m'ofereix un paradís d'emocions, posar-me en els estels quan els astres de la teva mirada em traslladen a l'infinit, fondre'm amb la música celestial d'aquest món si les teves paraules em transporten al més enllà.
Com volar per oblidar si són els teus record els que em fan etèria. Com lluitar contra corrent si són les teves ones les que guien la meva marea. Com evitar nedar si és en els teus ulls on vaig conèixer la immensitat del mar. Com no creure en l'infinit si és la força de la teva persona la que manté la galàxia unida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario