Imagina que no me has conocido, que tus ojos no se han perdido en los míos en un callado te quiero, que tus dedos no se han fundido con los míos creando dunas de amor, en las que la arena se desliza dejando al desnudo nuestras almas inocentes, que la felicidad no ha acariciado nuestros rostros, haciendo de nuestros labios la pérfida sonrisa del locamente enamorado. Imagina que el desierto de la soledad ha secado nuestros corazones y entenderás como es que tu amor es el refresco que sacia la sed de mi corazón, la brisa que oxigena mi sangre, la luz que concede a mis días la libertad de existir, la oscuridad que embellece la luna al anochecer.
Imagina que no m'has conegut, que els teus ulls no s'han perdut en els meus en un callat et vull, que els teus dits no s'han fos amb els meus creant dunes d'amor, en les quals la sorra es llisca deixant al nu nostres ànimes innocents, que la felicitat no ha acariciat els nostres rostres, fent dels nostres llavis la pèrfida somriure del bojament enamorat. Imagina que el desert de la solitud ha assecat els nostres cors i entendràs com és que el teu amor és el refresc que sadolla la set del meu cor, la brisa que oxigena la meva sang, la llum que concedeix als meus dies la llibertat d'existir, la foscor que embelleix la lluna en fosquejar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario