Ahora que la marea se ha llevado la arena de nuestras orillas, dejando al desnudo la fragilidad de nuestros corazones. Ahora Que las olas de la pasión se han perdido en la calma del cariño y el azul de nuestras almas se han difuminado bajo las alas del Concord de la agonía. En mi interior perdura el hueco de tu ausencia, mientras mis labios besan el vacío que dejaste, mis ojos lloran la ausencia del rostro que no supieron grabar y el silencio de mi corazón deja paso a la efímera eternidad.
Ara que la marea s'ha portat la sorra de les nostres ribes, deixant al nu la fragilitat dels nostres cors. Ara que les ones de la passió s'han perdut en la calma de l'afecte i el blau de les nostres ànimes s'han difuminat sota les ales del Concord de l'agonia. En el meu interior perdura el buit de la teva absència, mentre els meus llavis besen el buit que vas deixar, els meus ulls ploren l'absència del rostre que no van saber gravar i el silenci del meu cor deixa pas a l'efímera eternitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario