El dolor ensombrece tu mirada y declina tus labios hasta besar la agonía, tus palabras se pierden en tu soledad sin llegar a rozar el aire, mientras el abismo en el que buceas se transforma en tu universo. El mar del sufrimiento ha secado las orillas de tu alma dejándote el lagrimal cegado por el salitre, y mientras... olvidas que tu cruz pesaría menos si me permitieras estar junto a ti, si me concedieras el honor de poder sufrir con tu dolor, de llorar con tus lágrimas hasta alcanzar el arco iris que a tus pies deseo postrar.
El dolor aombra la teva mirada i declina els teus llavis fins a besar l'agonia, les teves paraules es perden en la teva solitud sense arribar a fregar l'aire, mentre l'abisme en el qual busseges es transforma en el teu univers. El mar del sofriment ha assecat les ribes de la teva ànima deixant-te el lacrimal encegat pel salitre, i mentre... oblides que la teva creu pesaria menys si em permetessis estar al costat de tu, si em concedissis l'honor de poder sofrir amb el teu dolor, de plorar amb les teves llàgrimes fins a aconseguir l'arc de Sant Martí que als teus peus desitjo prostrar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario