Cuando la velocidad vertiginosa de la vida te ha hecho caer, la cruda realidad ha arañado tu alma, pero tu corazón combatiente ha cicatrizado tus heridas, dejando el suave tatuaje de la experiencia.
Cuando el sol ha quemado tu rostro y el dolor se ha apoderado de tu cuerpo, tu paciencia a devuelto la belleza a todo tu ser con la sonrisa que sólo la sabiduría es capaz de cincelar.
Cuando la oscura soledad ha dejado caer la noche, envolviéndote en los fríos sudores de la agonía, tu luz propia ha logrado que una multitud revolotee hacia ti.
Tú me has enseñado a caer y a levantarme, a soñar y despertarme, a sonreír en el océano de mis lágrimas, ha dejar la soledad en la oscuridad y encontrar la luz en la compañía de tu persona, me has enseñado a vivir!
Quan la velocitat vertiginosa de la vida t'ha fet caure, la crua realitat ha esgarrapat la teva ànima, però el teu cor combatent ha cicatritzat les teves ferides, deixant el suau tatuatge de l'experiència.
Quan el sol ha cremat el teu rostre i el dolor s'ha apoderat del teu cos, la teva paciència a retornat la bellesa a tot el teu ser amb el somriure que només la saviesa és capaç de cisellar.
Quan la fosca solitud ha deixat caure la nit, embolicant-te en les fredes suors de l'agonia, la teva llum pròpia ha aconseguit que una multitud volant cap a tu.
Tu m'has ensenyat a caure i a aixecar-me, a somiar i despertar-me, a somriure en l'oceà de les meves llàgrimes, ha deixar la solitud en la foscor i trobar la llum en la companyia de la teva persona, m'has ensenyat a viure!
No hay comentarios:
Publicar un comentario