NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


jueves, 6 de enero de 2011

HE TENIDO UN SUEÑO / HE TINGUT UN SOMNI


Hoy he tenido un sueño, en él la luz del día brillaba con la suavidad de un suspiro, iluminando los detalles del amanecer , regalándole a la vista el placer del paraíso, las nubes acariciaban el cielo hasta provocarle serenas sonrisas, los pájaros lo surcaban el viento, danzando bajo la melodía de la felicidad. En la tierra el ser se había vuelto humano, sus palabras no emanaban odio y sus gestos desprendían cariño y amabilidad, se relacionaban entre ellos con el respeto que se merecen aquellos a los que verdaderamente consideramos amigos, se cuidaban entre ellos y se concedían la posibilidad de crecer por si mismos. El sujeto pasó del yo al tu para todos los beneficios del altruismo, y del tú al yo para todas las cargas de la culpabilidad. Las arrugas embellecían los rostros, rodeando los ojos y los labios con el cincel de la risa y los abrazos sustituyeron a los simples apretones de mano. Hoy he tenido un sueño cuando la noche descansaba, los ojos permanecían abiertos y el corazón henchido de felicidad.

Avui he tingut un somni, en ell la llum del dia brillava amb la suavitat d'un sospir, il•luminant els detalls del clarejar , regalant-li a la vista el plaure del paradís, els núvols acariciaven el cel fins a provocar-li serens somriures, els ocells ho solcaven el vent, dansant sota la melodia de la felicitat. A la terra l'ésser s'havia tornat humà, les seves paraules no emanaven odi i els seus gestos desprenien afecte i amabilitat, es relacionaven entre ells amb el respecte que es mereixen aquells als quals veritablement considerem amics, es cuidaven entre ells i es concedien la possibilitat de créixer per si mateixos. El subjecte va passar del jo a l'el teu para tots els beneficis de l'altruisme, i del tu al jo per a totes les càrregues de la culpabilitat. Les arrugues embellien els rostres, envoltant els ulls i els llavis amb el cisell del riure i les abraçades van substituir a les simples estretes de mà. Avui he tingut un somni quan la nit descansava, els ulls romanien oberts i el cor ple de felicitat.



No hay comentarios: