Sé que en tu silencio el dolor tiene la fuerza de la soledad y en tu ausencia persiste la presencia del que no se quiere enfrentar. Soy consciente de que el tiempo asfixia tus recuerdos en la nebulosa de los sueños, mientras el presente mata la ilusión por un futuro.
Es por eso que hoy te pido que tus labios acaricien el susurro de las letras que con la tinta de tu sangre dictó tu corazón, que el aire dance entre las palabras que tus pulmones aprisionan hasta ahogar el grito y el día cubra de luz la oscuridad que hoy te impide dormir.
Sé que en el teu silenci el dolor té la força de la soledat i en la teva absència persisteix la presència del qual no es vol enfrontar. Sóc conscient que el temps asfíxia teus records a la nebulosa dels somnis, mentre el present mata la il.lusió per un futur.
És per això que avui et demano que els teus llavis acariciïn la remor de les lletres que amb la tinta de la teva sang va dictar el teu cor, que l'aire dance entre les paraules que els teus pulmons empresonen fins ofegar el crit i el dia cobreixi de llum la foscor que avui t'impedeix dormir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario