Déjame paladear el olvido, saborear la sal de mis lágrimas en el dulce horizonte de un futuro sembrado de mil sueños dispuestos a florecer ante mis ojos.
Permíteme besar la brisa que el mar trae a mi rostro, hasta llenar mis pulmones de esas nubes cargadas de esperanza que en cualquier momento descargarán sobre mi tierra con la fuerza del que ha aprendido a ser feliz.
Otórgame el vuelo del ave que suspendido en el cielo recorre el mundo más allá de guerras, duelos y promesas incumplidas, hasta llegar a conquistar un nuevo mundo que poner a tus pies.
Deixa'm paladejar l'oblit, assaborir la sal de les meves llàgrimes en el dolç horitzó d'un futur sembrat de mil somnis disposats a florir davant els meus ulls.
Permet-me besar la brisa que el mar porta al meu rostre, fins a omplir els meus pulmons d'aquests núvols carregats d'esperança que en qualsevol moment descarregaran sobre la meva terra amb la força del que ha après a ser feliç.
Atorga'm el vol de l'au que suspès en el cel recorre el món més enllà de guerres, duels i promeses incomplides, fins a arribar a conquistar un nou món que posar als teus peus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario