Aire, es mi alma cuando vuela hacia ti, en el silencio de la soledad, mientras tus ojos cerrados sueñan con un mundo que no te he podido dar, y tu corazón ama la felicidad que sembré para ti.
Cielo, es el camino que me lleva hacia ti, cuando el espacio entre nosotros es un abismo, a pesar de que apenas nos separe un metro, es el mar que nos regala un mundo en el que podernos amar.
Nubes, son las lágrimas que nunca dejamos caer cuando el aire y el cielo hicieron de nosotros dos pájaros que en vuelo rasante buscaban un río lleno de paz en el que poder nutrirnos.
Aire, és la meva ànima quan vola cap a tu, en el silenci de la solitud, mentre els teus ulls tancats somien amb un món que no t'he pogut donar, i el teu cor estima la felicitat que vaig sembrar per a tu.
Cel, és el camí que em duu cap a tu, quan l'espai entre nosaltres és un abisme, a pesar que tot just ens separi un metre, és el mar que ens regala un món en el qual poder-nos estimar.
Núvols, són les llàgrimes que mai vam deixar caure quan l'aire i el cel van fer de nosaltres dos ocells que en vol rasant buscaven un riu ple de pau en el qual poder nodrir-nos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario