Ahora que el sol derrite mis ideas y el mar olea en mi interior, justo ahora que las nubes han despejado tu imagen y puedes verme tal y como soy.
Ahora que resbalo entre tus dedos y me convierto en humo con tan solo aproximarte, que bajo el sombrero oculto mis pensamiento y los deseos más privado se esconden tras las oscuras gafas.
Ahora que el silencio se ha transformado en verbo y los hechos nos delatan, creo que si es cuestión de confesar es ahora cuando las palabras pueden callar lo inevitable.
Ara que el sol fon les meves idees i el mar oneja en el meu interior, just ara que els núvols s'han aclarit la teva imatge i pots veure'm tal com sóc.
Ara que rellisco entre els teus dits i em converteixo en fum amb només aproximar-te, que sota el barret ocult meus pensament i els desitjos més privat s'amaguen darrere les fosques ulleres.
Ara que el silenci s'ha transformat en verb i els fets ens delaten, crec que si és qüestió de confessar és ara quan les paraules poden callar l'inevitable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario