Las lágrimas llenaban tu rostro y tus ojos teñidos de rojo de la pasión mostraban el vacío de tu corazón. Ya no pasaban los días, ya no salía el sol y tu alma añoraba la presencia del amor. Era de noche en tu mente, estaba oscuro el porvenir y tus dedos buscaban en su carta lo que te quiso decir. Todos t'envoltàvem pero tú a nadie viera, todos t'abraçàvem pero tú no nos corresponden.
Hoy ya ha pasado el tiempo y tus labios de rojo carmín vuelven a sonreír, en tu corazón la vida ha sembrado de nuevo la semilla de la esperanza y el sol en tus ojos de nuevo los hace brillar, es tu alma un huerto fértil que no para de amar. Hoy eres tú quien abraza, hoy eres tu quien anima, hoy eres tu la amiga que creí perder un día.
Les llàgrimes omplien el teu rostre i els teus ulls tenyits del vermell de la passió mostraven el buit del teu cor. Ja no passaven els dies, ja no sortia el sol i la teva ànima enyorava la presència de l'amor. Era de nit en la teva ment, era fosc l'avenir i els teus dits buscaven en la seva carta el que et va voler dir. Tots t'envoltàvem però tu a ningú veies, tots t'abraçàvem però tu no ens corresponies.
Avui ja ha passat el temps i els teus llavis de vermell carmín tornen a somriure, en el teu cor la vida ha sembrat de nou la llavor de l'esperança i el sol en els teus ulls de nou els fa brillar, és la teva ànima un hort fértil que no per a de estimar. Avui ets tu qui abraça, avui ets el teu qui anima, avui ets la teva l'amiga que vaig creure perdre un dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario