Ya casi en el olvido los días de verano en los que la brisa murmuraba tu nombre en mi oído, apenas congelados los más bellos recuerdos con el frío de tu invierno en el que el silencio reina, marchita la flor que la pasión abonó buscando en nuestros corazones el último rayo de sol.
Ya casi encontrado el calor de nuestras almas, en la luz de tu mirada que mi cielo ilumina, cuando la niebla se vacía ante los primeros rayos del día y la nieve brilla como nunca, con el olor de la leña al fuego y todos a su alrededor reunidos, con el sabor del café caliente abrazado entre tus dedos.
Ja gairebé en l'oblit els dies d'estiu en els quals la brisa murmurava el teu nom en la meva oïda, tot just congelats els més bells records amb el fred del teu hivern en el qual el silenci regna, pansida la flor que la passió va abonar buscant en els nostres cors l'últim raig de sol.
Ja gairebé trobat la calor de les nostres ànimes, en la llum de la teva mirada que el meu cel il·lumina, quan la boira es buida davant els primers rajos del dia i la neu brilla com mai, amb l'olor de la llenya al foc i tots al seu al voltant reunits, amb el sabor del cafè calent abraçat entre els teus dits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario