SÓLO UN TREN? / NOMÉS UN TREN?

Si es el destino el tren que me lleve hasta el anden de tu vida subiré sobre sus vías con solo una palabra.

Si fueran sus vagones el espacio que nos separa correría por sus viejas maderas hasta que ni el aire se atreviera a distanciarnos.

Si su viejo motor hubiera sido el corazón que nos ató con mis brazos te dibujaría la más bella lazada.

Si su humo fueran las palabras que en silencio susurran nuestra labios formarían en el cielo mil poemas de amor.

Si sus paredes pudieran ser escuchadas narrarían la eterna historia en la que el tiempo y el espacio se funden en un beso de esperanza.

Si és el destí el tren que em porti fins l'andana de la teva vida pujaré sobre les seves vies amb només una paraula.

Si fossin els seus vagons l'espai que ens separa correria per les seves velles fustes fins que ni l'aire s'atrevís a distanciar.

Si el seu vell motor hagués estat el cor que ens va lligar amb els meus braços et dibuixaria la més bella llaçada.

Si el seu fum fossin les paraules que en silenci murmuren nostra llavis formarien al cel mil poemes d'amor.

Si les seves parets poguessin ser escoltades narraria l'eterna història en què el temps i l'espai es fonen en un petó d'esperança.