De tu cielo mi alma forjé hasta hacer de ella edificios de colores, quise crecer para conseguirte pero era tal tu grandeza que sólo en sueños te pude acariciar.
De tu agua me alimenté puesto que en ella mil pescados me ofreciste, plenos de vida y alegría a mis pies pusiste para darme en cada instante el que mis labios pidieran. Quise beber de tú, pero mi siete nunca sacié.
Entre el cielo y la tierra me instalé para cada día contemplarte al ver amanecer!
Del teu cel la meva ànima vaig forjar fins a fer d'ella edificis de colors, vaig voler créixer per a aconseguir-te però era tal la teva grandesa que només en somnis et vaig poder acariciar.
De la teva aigua em vaig alimentar ja que en ella mil peixos em vas oferir, plens de vida i alegria als meus peus vas posar per a donar-me en cada instant el que els meus llavis demanessin. Vaig voler beure de tu, però la meva set mai vaig sadollar.
Entre el cel i la terra em vaig instal·lar per a cada dia contemplar-te al veure clarejar!
1 comentario:
Veure Girona i morir!
Publicar un comentario