Diosa Fortuna que elevas ante el mundo el sol cada amanecer, concédeme sensibilidad suficiente para que tu calor me llene de vida. Tú que forjas el hierro, dame fuerza para dejar que tu poder ablande mi corazón. Tú que otorgas la riqueza, llena mi ser de aquellas que no perecen, del amor que se genera al regalarlo, de la paz que se extiende hacia mi alrededor, de la inteligencia que conceden los años, de la experiencia que lacran los errores corregidos…
Rueda de la fortuna que giras por el firmamento, concédeme un libro en blanco para escribir mi propia suerte cada día. Tú que tiñes de ilusión todo aquello que tocas, regálame tu pluma para volar entre las nubes. Tú que ruedas hasta crear caminos, ofréceme una red en la que poder perderme cada vez que olvide tu grandeza.
Deessa Fortuna que eleves davant el món el sol cada clarejar, concedeix-me sensibilitat suficient perquè la teva calor m'ompli de vida. Tu que forges el ferro, dóna'm força per deixar que la teva poder estovi el meu cor. Tu que atorgues la riquesa, omple la meva ser d'aquelles que no pereixen, de l'amor que es genera en regalar-ho, de la pau que s'estén cap a la meva al voltant, de la intel•ligència que concedeixen els anys, de l'experiència que lacren els errors corregits…
Roda de la fortuna que gires pel firmament, concedeix-me un llibre en blanc per escriure la meva pròpia sort cada dia. Tu que tenyeixes d'il•lusió tot allò que toques, regala'm la teva ploma per volar entre els núvols. El teu que rodes fins a crear camins, ofereix-me una xarxa en la qual poder perdre'm cada vegada que oblidi la teva grandesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario