He cerrado los ojos para poder contemplar en vuestras miradas la mayor creación, caminando entre la fértil tierra que me ofrecen el Edén, bañarme en el amor incondicional que regalan, sentirme acariciada por la ternura, el cariño, la felicidad que pueden llegar a desprender, rozar el cielo con su paz, volar entre llamas con su entrega, prenderme en la eternidad con sólo una mirada.
No son los ojos que en ella viven, ni tan siquiera los que la contemplan, son esas débiles arrugas que la alegría ha grabado junto a ellas, la calidez de sus pestañas cayendo lentamente mientras el aire danza entre ellas, la capacidad de comunicar sin mediar palabra, de poder escribir sobre ellas mil versos y no repetir sentimientos.
He tancat els ulls per poder contemplar en les vostres mirades la major creació, caminant entre la fèrtil terra que m'ofereixen el Edén, banyar-me en l'amor incondicional que regalen, sentir-me acariciada per la tendresa, l'afecte, la felicitat que poden arribar a desprendre, fregar el cel amb la seva pau, volar entre flames amb el seu lliurament, prendre'm en l'eternitat amb només una mirada.
No són els ulls que en ella viuen, ni tan sols els que la contemplen, són aquestes febles arrugues que l'alegria ha gravat al costat d'elles, la calidesa de les seves pestanyes caient lentament mentre l'aire dansa entre elles, la capacitat de comunicar sense intervenir paraula, de poder escriure sobre elles mil versos i no repetir sentiments.
No hay comentarios:
Publicar un comentario