NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


miércoles, 8 de diciembre de 2010

LEER PARA VOLAR / LLEGIR PER VOLAR




Olvidado en una estantería te encontré, el polvo del tiempo cubría tu rostro, pero aun así tus promesas de belleza me hicieron acariciarte. En tus tapas tan sólo una palabras, una recomendación, un aviso al lector, “si no eres capaz de volar no abras mi corazón”.
En tus letras me sumergí, bañándome en las caricias de un universo para mi desconocido. Me mostraste mil parajes en países que mi ignorancia aferraba, llegué a conocer a sus habitantes como si de amigos se trataran, a llorar con sus ojos, sonreír con su ternura, amar con desesperación y a odiar con todo el rencor.
Tus párrafos me ofrecieron alas para tocar el cielo, rozar con el alma las nubes que albergaban la imaginación voraz que permite crear desde la soledad. Me concedieron ver la historia desde la ventana de tus ojos y conocer culturas desde la puerta de tu corazón.
En tus páginas perdí el sentido del tiempo, mientras en ellas hallaba la inmortalidad de un minuto. Me hicieron comprender lo efímero de un instante cuando lo que el abraza es mucho más que un recuerdo. Amé, lloré, reí … e incluso comprendí que leer también puede ser vivir.


Oblidat en una prestatgeria et vaig trobar, la pols del temps cobria el teu rostre, però així i tot les teves promeses de bellesa em van fer acariciar-te. En les teves tapes tan sols una paraules, una recomanació, un avís al lector, “si no ets capaç de volar no obris el meu cor”.
En les teves lletres em vaig submergir, banyant-me en les carícies d'un univers per al meu desconegut. Em vas mostrar mil paratges en països que la meva ignorància aferrava, vaig arribar a conèixer als seus habitants com si d'amics es tractessin, a plorar amb els seus ulls, somriure amb la seva tendresa, estimar amb desesperació i a odiar amb tot el rancor.
Els teus paràgrafs em van oferir ales per tocar el cel, fregar amb l'ànima els núvols que albergaven la imaginació voraç que permet crear des de la solitud. Em van concedir veure la història des de la finestra dels teus ulls i conèixer cultures des de la porta del teu cor.
A les teves pàgines vaig perdre el sentit del temps, mentre en elles trobava la immortalitat d'un minut. Em van fer comprendre l'efímer d'un instant quan el que l'abraça és molt més que un record. Vaig estimar, vaig plorar, vaig riure … i fins i tot vaig comprendre que llegir també pot ser viure.


No hay comentarios: