No importa la inmensa casa que nos cobije, ni el suave color de sus paredes, tanto da si el techo es de madera o de piedra, o si los cubiertos que nos sirven son de plata o acero, da igual si las ventanas son tapadas con sedas o basto lino , si los cuadros que adornan ese espacio son de famosos pintores o láminas de simples copias, no me importa si en el exterior llueve o luce un espléndido sol.
Lo que da mi vivienda el nombre de hogar es tu presencia, tu estancia junto a mi me cobija, tus brazos son mis paredes, tus palabras mi techo, tus hechos mi alimento, tu sonrisa mis cortinas, tu rostro el único cuadro que no me canso de contemplar y tus ojos el sol y la luna que conservan mi cordura.
No importa la immensa casa que ens aculli, ni el suau color de les seves parets, tant dóna si el sostre és de fusta o de pedra, o si els coberts que ens serveixen són de plata o acer, és igual si les finestres són tapades amb sedes o bast lli , si els quadres que adornen aquest espai són de famosos pintors o làmines de simples còpies, no m'importa si en l'exterior plou o llueix un esplèndid sol.
El que dóna el meu habitatge el nom de llar és la teva presència, la teva estada al costat de la meva m'acull, els teus braços són les meves parets, les teves paraules el meu sostre, els teus fets el meu aliment, el teu somriure les meves cortines, el teu rostre l'únic quadre que no em canso de contemplar i els teus ulls el sol i la lluna que conserven el meu seny.
No hay comentarios:
Publicar un comentario