En el mar de tus lágrimas te conocí y hasta el mismo corazón llegué, nunca busqué encontrarte pero el destino me hizo amarte.
De un mundo de suspiros salían nuestras almas y en el puente del olvido paseando se encontraron, sin palabras, sin reproche, sin te dije ...
Aquella noche el sol entró en nuestras vidas para iluminar cada minuto como si fuera el primero, haciendo del tiempo un espejo de fantasía!
En el mar de les teves llàgrimes et vaig conèixer i fins al mateix cor vaig arribar, mai vaig buscar trobar-te però el destí em va fer estimar-te.
D'un món de sospirs sortien les nostres ànimes i en el pont de l'oblit passejant es van trobar, sense paraules, sense retreguis, sense et vaig dir...
Aquella nit el sol va entrar en les nostres vides per a il·luminar cada minut com si fos el primer, fent del temps un mirall de fantasia!
No hay comentarios:
Publicar un comentario