Quise robar un suspiro al tiempo y salió una fotografía, quise susurrarle al aire y mi corazón se hizo palabra, quise deleitarme del presente y conocí la música, quise hacer uno de todo y salió éste bloc!
NOTA DE LA AUTORA
Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com
Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com
Hoy esperanza es descubrir los
sesenta segundos que esconde un minuto cuando estoy a tu lado, atrapar todos los rasgos que la luz
enfatiza en tu rostro para guardarlos en mi corazón, navegar el océano mientras la luna crea en nosotros la
más bella marea viva, contemplar la grandeza de la naturaleza cuando nuestros
pasos reposan frente al televisor, permitir a nuestra historia acariciar nuevos
capítulos, consentir al caprichoso Cronos jugar con nosotros.
Hoy esperanza es escuchar el
viento en los cristales de nuestro
hogar, porque él nos concede la fuerza, alcanzar la luz de la farola,
pues en ella reside nuestra meta, estar contigo en cada suspiro, porque el
explica todo aquello que no es necesario decir, aquello que sólo es necesario
vivir.
Avui esperança és descobrir
els seixanta segons que amaga un minut quan estic al teu costat,atrapar tots els trets que la
llum emfatitza en el teu rostre per guardar-los en el meu cor, navegarl'oceà mentre la lluna crea en
nosaltres la més bella marea viva, contemplar la grandesa de lanaturalesa quan els nostres
passos reposen enfront del televisor, permetre a la nostra històriaacariciar nous capítols,
consentir al capritxós Cronos jugar amb nosaltres.
Avui esperança és escoltar
el vent en els cristalls de la nostra llar, perquè ell ens concedeix la força,aconseguir la llum del fanal,
doncs en ella resideix la nostra meta, estar amb tu en cada sospir,perquè l'explica tot allò que
no és necessari dir, allò que només és necessari viure.
Has cedido al tiempo la lucha por
la meta que tu corazón agotado ha dejado perder.
Has dejado de soñar, concediéndole
a la engañosa realidad el poder de
mostrar lo que el mañana deparará.
Has lanzado a las cenizas el
fuego que creó la fuerza del universo, al silencio las palabras que crearon
poemas, al desierto las lágrimas que quieres llorar, al mar el aire que te
asfixia al pasar y al cielo el infierno que no quieres soltar.
La única guerra que no has de
perder es aquella que libras contigo mismo, porque de ella nace el día que te brinda la paz de
vivir.
Has cedit al temps la lluita per la meta que el teu cor
esgotat ha deixat perdre.
Has deixat de somiar, concedint-li a l'enganyosa realitat el
poder de mostrar el que el demà oferirà.
Has llançat a les cendres el foc que va crear la força de
l'univers, al silenci les paraules que vancrear poemes, al desert les llàgrimes que vols plorar, al mar l'aire que
t'asfixia en passar i al cell'infern
que no vols deixar anar.
L'única guerra que no has de perdre és aquella que lliures
amb tu mateix, perquè d'ella neix el diaque
et brinda la pau de viure.
Antes de ti el silencio
ensordecía mi alma, rompiendo mis cimientos
hasta hacer de mi corazón un desierto inhabitable, el sol, acunado entre nubes,
dormía en el sopor de la desidia y la luna se fundía en la negra oscuridad. Sonreír
era una costumbre tatuada en mi rostro y vivir una habilidad basada en la
experiencia.
Hoy contigo el ruido se ha
tornado melodía, permitiendo a mi alma danzar con mi corazón, elevando mi espíritu
hasta acariciar el cielo y volar entre estrellas de felicidad. Sonreír es un
reflejo de lo bello que se ha hecho vivir, y vivir la aventura que resulta cada
día volverte a descubrir.
Abans de tu el silenci ensordia la meva ànima, trencant els
meus fonaments fins a fer del meu cor un desert inhabitable, el sol, bressolat
entre núvols, dormia en el sopor de la desídia i la lluna es fonia en la negra
foscor. Somriure era un costum tatuada en el meu rostre i viure una habilitat
basada en l'experiència.
Avui amb tu el soroll s'ha tornat melodia, permetent a la
meva ànima dansar amb el meu cor, elevant el meu esperit fins a acariciar el
cel i volar entre estels de felicitat. Somriure és un reflex del bell que s'ha
fet viure, i viure l'aventura que resulta cada dia tornar-te a descobrir.
Tan pequeña que con sólo una mano podía acogerte y con los
dedos de esta abrazar tu diminuto ser, tan grande que con sólo una mirada me
robaste el corazón, el alma y la voluntad.
Recuerdo como ascendías hasta dormirte en mi espalda y como me despertabas con el más
tierno cariño. Recuerdo a Petunia y sus cartas llenas de fantasía y las tardes
de alianza en las que uníamos nuestras fuerzas contra los que se llaman
adultos. Recuerdo las canciones que cantábamos como si fuéramos una sola y las
películas que veíamos como dos almas gemelas. Pero lo que más recuerdo es tu
mirada perdida en el viento, callando lo que pensabas, silenciado lo que
pensabas.
Lloramos juntas las mismas lágrimas, reímos los mismos
chistes (aun espero saber que le pasó al
loro con las naranjas), vivimos juntas todo aquello que la vida nos
mostraba.
Eres el sol que ilumina mis días y la brisa que mantiene mi
piel viva, eres la sangre que corre por mis venas y el latido que marca el
ritmo de mi corazón, tus heridas sangran en mmi alma y tus alegrías dan sentido
a mi vida, eres la confidente, la amiga, la sobrina… eres el tesoro que
cualquier barco pirata desearía poseer.
Y hoy ya eres mayor, responsable de tus actos, pisas fuerte
en tu silencio, acaricias el horizonte de esa vida que te anhela. Felicidades,
y que la vida adulta me permita continuar a tu lado, disfrutando del regalo de
ser tía.
Tan petita que amb només una mà podia
acollir-te i amb els dits d'aquesta abraçar el teu diminut ser, tan gran que
amb només una mirada em vas robar el cor, l'ànima i la voluntat. Record com
ascendies fins a dormir-te en la meva esquena i com em despertaves amb el més
tendre afecte. Record a Petunia i les seves cartes plenes de fantasia i les
tardes d'aliança en les quals uníem les nostres forces contra els quals es
diuen adults. Recordo les cançons que cantàvem com si anéssim una sola i les
pel·lícules que vèiem com dues ànimes bessones. Però el que més record és la
teva mirada perduda en el vent, callant el que pensaves, silenciat el que
pensaves. Plorem juntes les
mateixes llàgrimes, riem els mateixos acudits (àdhuc espero saber que li va
passar al lloro amb les taronges), vivim juntes tot allò que la vida ens
mostrava. Ets el sol que
il·lumina els meus dies i la brisa que manté la meva pell viva, ets la sang que
corre per les meves venes i el batec que marca el ritme del meu cor, les teves
ferides sagnen en la meva ànima i les teves alegries donen sentit a la meva
vida, ets la confident, l'amiga, la neboda… ets el tresor que qualsevol vaixell
pirata desitjaria posseir. I avui ja ets major,
responsable dels teus actes, trepitges fort en el teu silenci, acaricies
l'horitzó d'aquesta vida que t'anhela. Felicitats, i que la vida adulta em
permeti continuar al teu costat, gaudint del regal de ser tia.
Siendo apenas percibida por la suave luz que juguetea entre
las sombras, dejando que el tiempo oculte su movimiento, otorgándome el silencio
del que escucha. En el anonimato que sólo los fantasmas pueden lograr, mientras
la vida transcurre ante sus ojos, dejo vagar los míos en el placer de
contemplarte, en la bella delicadeza de acariciar la brisa que desplazas en esa danza que
llamas caminar, en el universo que me
regala la fragancia de tus palabras, en
la música, que sin saberlo, llena de melodía mis recuerdos.
Me gusta contemplarte, cuando ignoras que el mundo sabe de tu
existencia, volar entre tus
pestañas cuando se posan en el horizonte, caminar por tus labios cuando una
sonrisa refleja la belleza que te rodea, navegar en tus lágrimas cuando el sol
ciega tus ojos y llena de luz tu corazón. Me gusta contemplarte hasta olvidar
que yo misma existo y encontrar tu rostro lleno de felicidad al descubrir mi
mirada perdida en la tuya.
Sent amb prou feines percebuda
per la suau llum que joguineja entre les ombres, deixant que el temps oculti el
seu moviment, atorgant-me el silenci del que escolta. En l'anonimat que només
els fantasmes poden aconseguir, mentre la vida transcorre davant els seus ulls,
deixo vagar els meus en el plaure de contemplar-te, en la bella delicadesa
d'acariciar la brisa que desplaces en aquesta dansa que crides caminar, en
l'univers que em regala la fragància de les teves paraules, en la música, que
sense saber-ho, omple de melodia els meus records.
M'agrada contemplar-te, quan
ignores que el món sap de la teva existència, volar entre les teves pestanyes
quan es posen en l'horitzó, caminar pels teus llavis quan un somriure
reflecteix la bellesa que t'envolta, navegar en les teves llàgrimes quan el sol
encega els teus ulls i plena de llum el teu cor. M'agrada contemplar-te fins a
oblidar que jo mateixa existeixo i trobar el teu rostre ple de felicitat en
descobrir la meva mirada perduda en la teva.
He Pintado la sinceridad de
pasión y le he llamado “ser visceral” para contarte a gritos lo mucho que
significas para mí.
He creado un lienzo de la rutina
y le he llamado “no me gustan los improvistos” porque quisiera regalarte un
mundo en el que el dolor no existiera.
He buscado un lugar entre la
multitud y le he llamado “soledad” para
que cuando necesites un espacio en el que ser tu misma tengas en mi tu hogar.
He formado un horizonte lleno de
las más ásperas texturas y le he llamado ser “agria” para que tutacto conozca lo que tu corazón jamás será
capaz de albergar.
He luchado por la verdad personal
y le he llamado “soberbia” porque es en ella en la que te veo luchar por tu
propia verdad.
He guardado en mi memoria cada
arañazo recibido y le he llamado “rencor” para que la historia que he vivido
pueda mostrarme en cada paso la experiencia del saber.
Para aquellos que confían a
diario en que un defecto es sólo una virtud llevada al extremo y el extremo un
paraíso del que salir para crecer.
He Pintat la sinceritat de passió i li he cridat “ser
visceral” per explicar-te a crits el molt que signifiques pel mi.
He creat un llenç de la rutina i li he cridat “no
m'agraden els “improvistos” perquè volia regalar-te un món en el qual el dolor
no existís.
He buscat un lloc entre la multitud i li he cridat
“solitud” perquè quan necessitis un espai en el qual ser la teva mateixa
tinguis en la meva la teva llar.
He format un horitzó ple de les més aspres textures i li
he cridat ser “agra” perquè el teu tacte conegui el que el teu cor mai serà
capaç d'albergar.
He lluitat per la veritat personal i li he cridat
“supèrbia” perquè és en ella en la qual et veig lluitar per la teva pròpia
veritat.
He guardat en la meva memòria cada esgarrapada rebuda i
li he cridat “rancor” perquè la història que he viscut pugui mostrar-me en cada
pas l'experiència del saber.
Per a aquells que confien diàriament que un defecte és
només una virtut portada a l'extrem i l'extrem un paradís del que sortir per
créixer.
Eres la brisa que me da alas, que
me permite conocer ese mundo maravilloso que me rodea, ese universo que creas
sólo para mí.
Eres el agua que me mantiene viva
en el desierto de la soledad, ese vacío en la multitud que estrangula la
muchedumbre, otorgándome la posibilidad de escuchar mis propios pensamientos y
dejarlos navegar por el paraíso de la imaginación.
Eres el alimento que nutre mi
corazón, esa sabia que hace de los sentimientos el dulce néctar de la vida, la
sal de un mar sin horizonte en la que nadar hasta laeternidad.
Ets la brisa que em dóna ales, que em permet conèixer
aquest món meravellós que m'envolta, aquest univers que creguis només per a mi.
Ets l'aigua que em manté viva en el desert de la solitud,
aquest buit en la multitud que escanya la munió, atorgant-me la possibilitat
d'escoltar els meus propis pensaments i deixar-los navegar pel paradís de la
imaginació.
Ets l'aliment que nodreix el meu cor, aquesta sàvia que
fa dels sentiments el dolç nèctar de la vida, la sal d'un mar sense horitzó en
la qual nedar fins a l'eternitat..
Me has regalado tanto… que no
sabía que ofrecerte para éste año nuevo . Noexiste en el cielo estrella que pueda alcanzar tu generosidad, ni
firmamento tan grande que sea capaz de albergar tu corazón. Imposible encontrar
jardín tan perfectoque acoja la belleza
de tu amistad, ni tierra tan fértil que sea capaz de emanar el amor que tu
corazón me entrega. ¿Como darte la paz que tu silencio me otorga, la serenidad
que sólo tú amistad siembra en mi alma, el infinito que tu sola presencia pone
a mis pies?
Incapaz de entregarte ni una ínfima
parte del universo decariño que tú me
regalas, te ofrezco una mesa en la que poner mis sueños, un mantel con todos
tus deseos cumplidos, una servilleta en la que limpiar todo aquel pasado que te
pueda dañar, un plato lleno de amor y un vaso en el que brindar por la esperanza.
Por ti, para ti, contigo!
M'has regalat tant… que no sabia que oferir-te per a
aquest any nou . No existeix en el cel estavella que pugui aconseguir la teva
generositat, ni firmament tan gran que sigui capaç d'albergar el teu cor.
Impossible trobar jardí tan perfecte que aculli la bellesa de la teva amistat,
ni terra tan fèrtil que sigui capaç d'emanar l'amor que el teu cor em lliura.
Com donar-te la pau que el teu silenci m'atorga, la serenitat que només tu
amistat sembra en la meva ànima, l'infinit que la teva sola presència posa als
meus peus?
Incapaç de lliurar-te ni una ínfima part de l'univers
d'afecte que tu em regales, t'ofereixo una taula en la qual posar els meus
somnis, unes estovalles amb tots els teus desitjos complerts, un tovalló en la
qual netejar tot aquell passat que et pugui danyar, un plat ple d'amor i un got
en el qual brindar per l'esperança.
Eres la única flor en el mundo
capaz de descubrir las estrellas en una noche tapada, de hallar en el desierto
el agua que sacie la sed, de localizar una sonrisa en una mirada apagada.
Eres la única flor en el mundo
capaz de convertir la oscuridad en una tenue sombra de la felicidad, de modelar
el aire hasta tornarlo fragancia, de dar pinceladas en el presente creando un
bello futuro.
Eres la única flor del mundo
capaz de otorgarle a las penas la posibilidad de volar y a la serenidad la opción
de planear sobre nuestras cabezas, de armonizar el ruido convirtiéndolo en
música y de mostrar la belleza de aquello que ni siquiera era contemplado.
Ets l'única flor
al món capaç de descobrir els estels en una nit tapada, de trobar en el desert
l'aigua que sadolli la set, de localitzar un somriure en una mirada apagada.
Ets l'única flor al món capaç de convertir la foscor en una tènue ombra de la
felicitat, de modelar l'aire fins a tornar-ho fragància, de donar pinzellades
en el present creant un bell futur.
Ets l'única flor del món capaç d'atorgar-li a les penes la possibilitat de
volar i a la serenitat l'opció de planejar sobre els nostres caps, d'harmonitzar
el soroll convertint-ho en música i de mostrar la bellesa d'allò que ni tan
sols era contemplat.