NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


miércoles, 15 de febrero de 2012

LA VIRTUD DEL DEFECTO / LA VIRTUT DEL DEFECTE


He Pintado la sinceridad de pasión y le he llamado “ser visceral” para contarte a gritos lo mucho que significas para mí.
He creado un lienzo de la rutina y le he llamado “no me gustan los improvistos” porque quisiera regalarte un mundo en el que el dolor no existiera.
He buscado un lugar entre la multitud y le he llamado “soledad”  para que cuando necesites un espacio en el que ser tu misma tengas en mi tu hogar.
He formado un horizonte lleno de las más ásperas texturas y le he llamado ser “agria” para que tu  tacto conozca lo que tu corazón jamás será capaz de albergar.
He luchado por la verdad personal y le he llamado “soberbia” porque es en ella en la que te veo luchar por tu propia verdad.
He guardado en mi memoria cada arañazo recibido y le he llamado “rencor” para que la historia que he vivido pueda mostrarme en cada paso la experiencia del saber.
Para aquellos que confían a diario en que un defecto es sólo una virtud llevada al extremo y el extremo un paraíso del que salir para crecer.

He Pintat la sinceritat de passió i li he cridat “ser visceral” per explicar-te a crits el molt que signifiques pel mi.
He creat un llenç de la rutina i li he cridat “no m'agraden els “improvistos” perquè volia regalar-te un món en el qual el dolor no existís.
He buscat un lloc entre la multitud i li he cridat “solitud” perquè quan necessitis un espai en el qual ser la teva mateixa tinguis en la meva la teva llar.
He format un horitzó ple de les més aspres textures i li he cridat ser “agra” perquè el teu tacte conegui el que el teu cor mai serà capaç d'albergar.
He lluitat per la veritat personal i li he cridat “supèrbia” perquè és en ella en la qual et veig lluitar per la teva pròpia veritat.
He guardat en la meva memòria cada esgarrapada rebuda i li he cridat “rancor” perquè la història que he viscut pugui mostrar-me en cada pas l'experiència del saber.
Per a aquells que confien diàriament que un defecte és només una virtut portada a l'extrem i l'extrem un paradís del que sortir per créixer.

martes, 14 de febrero de 2012

EN TU COMPAÑÍA / EN LA TEVA COMPANYIA


Eres la brisa que me da alas, que me permite conocer ese mundo maravilloso que me rodea, ese universo que creas sólo para mí.
Eres el agua que me mantiene viva en el desierto de la soledad, ese vacío en la multitud que estrangula la muchedumbre, otorgándome la posibilidad de escuchar mis propios pensamientos y dejarlos navegar por el paraíso de la imaginación.
Eres el alimento que nutre mi corazón, esa sabia que hace de los sentimientos el dulce néctar de la vida, la sal de un mar sin horizonte en la que nadar hasta la  eternidad.

 Ets la brisa que em dóna ales, que em permet conèixer aquest món meravellós que m'envolta, aquest univers que creguis només per a mi.
Ets l'aigua que em manté viva en el desert de la solitud, aquest buit en la multitud que escanya la munió, atorgant-me la possibilitat d'escoltar els meus propis pensaments i deixar-los navegar pel paradís de la imaginació.
Ets l'aliment que nodreix el meu cor, aquesta sàvia que fa dels sentiments el dolç nèctar de la vida, la sal d'un mar sense horitzó en la qual nedar fins a l'eternitat..

sábado, 31 de diciembre de 2011

2012



Me has regalado tanto… que no sabía que ofrecerte para éste año nuevo . No  existe en el cielo estrella que pueda alcanzar tu generosidad, ni firmamento tan grande que sea capaz de albergar tu corazón. Imposible encontrar jardín tan perfecto  que acoja la belleza de tu amistad, ni tierra tan fértil que sea capaz de emanar el amor que tu corazón me entrega. ¿Como darte la paz que tu silencio me otorga, la serenidad que sólo tú amistad siembra en mi alma, el infinito que tu sola presencia pone a mis pies?
Incapaz de entregarte ni una ínfima parte del universo de  cariño que tú me regalas, te ofrezco una mesa en la que poner mis sueños, un mantel con todos tus deseos cumplidos, una servilleta en la que limpiar todo aquel pasado que te pueda dañar, un plato lleno de amor y un vaso en el que brindar por la esperanza.
Por ti, para ti, contigo!


M'has regalat tant… que no sabia que oferir-te per a aquest any nou . No existeix en el cel estavella que pugui aconseguir la teva generositat, ni firmament tan gran que sigui capaç d'albergar el teu cor. Impossible trobar jardí tan perfecte que aculli la bellesa de la teva amistat, ni terra tan fèrtil que sigui capaç d'emanar l'amor que el teu cor em lliura. Com donar-te la pau que el teu silenci m'atorga, la serenitat que només tu amistat sembra en la meva ànima, l'infinit que la teva sola presència posa als meus peus?
Incapaç de lliurar-te ni una ínfima part de l'univers d'afecte que tu em regales, t'ofereixo una taula en la qual posar els meus somnis, unes estovalles amb tots els teus desitjos complerts, un tovalló en la qual netejar tot aquell passat que et pugui danyar, un plat ple d'amor i un got en el qual brindar per l'esperança.
Per tu, per a tu, amb tu!

miércoles, 30 de noviembre de 2011

PENAS FUERA



Eres la única flor en el mundo capaz de descubrir las estrellas en una noche tapada, de hallar en el desierto el agua que sacie la sed, de localizar una sonrisa en una mirada apagada.
Eres la única flor en el mundo capaz de convertir la oscuridad en una tenue sombra de la felicidad, de modelar el aire hasta tornarlo fragancia, de dar pinceladas en el presente creando un bello futuro.
Eres la única flor del mundo capaz de otorgarle a las penas la posibilidad de volar y a la serenidad la opción de planear sobre nuestras cabezas, de armonizar el ruido convirtiéndolo en música y de mostrar la belleza de aquello que ni siquiera era contemplado.

Ets l'única flor al món capaç de descobrir els estels en una nit tapada, de trobar en el desert l'aigua que sadolli la set, de localitzar un somriure en una mirada apagada.
Ets l'única flor al món capaç de convertir la foscor en una tènue ombra de la felicitat, de modelar l'aire fins a tornar-ho fragància, de donar pinzellades en el present creant un bell futur.
Ets l'única flor del món capaç d'atorgar-li a les penes la possibilitat de volar i a la serenitat l'opció de planejar sobre els nostres caps, d'harmonitzar el soroll convertint-ho en música i de mostrar la bellesa d'allò que ni tan sols era contemplat.

viernes, 25 de noviembre de 2011

ESTÁ ESCRITO / ESTÀ ESCRIT



He acariciado tu alma, dejando que la armonía de tu corazón vibrara en mis dedos, que la fuerza de tu interior oleara bajo mis pies.
He cruzado el horizonte junto a ti, descubriendo un universo que creía inexistente, aceptando la vida que sospechaba perdida.
He conocido la paz, permitiendo que alcanzara mi espíritu y me otorgase  la serenidad del beso de la eternidad.

He acariciat la teva ànima, deixant que l'harmonia del teu cor vibrés en els meus dits, que la força del teu interior movia el mar sota els meus peus.
He creuat l'horitzó al costat de tu, descobrint un univers que creia inexistent, acceptant la vida que sospitava perduda.
He conegut la pau, permetent que aconseguís el meu esperit i m'atorgués la serenitat del petó de l'eternitat.

miércoles, 23 de noviembre de 2011

A MI ALREDEDOR / Al MEU AL VOLTANT


He buscado entre desiertos lo que la ardiente arena me ocultaba y en las olas del furioso mar lo que la fuerza protegía.
He acariciado el cielo con el sencillo deseo de contemplar lo que las nubes esconden, haciéndome parte del aire hasta llegar a comprender lo que sus susurros confiesan.
He alcanzado las mayores cimas, por el sencillo placer de comprender lo que la fría nieve conserva y amanecer allí donde nace el arcoíris.
He formado parte del fuego del astro rey con el sueño de poseer  lo que sus cenizas conocieron y sentir la sabiduría absorbiendo todo mi ser.
He viajado por un universo de fantasía, cuando lo que mis sentidos añoraba era lo que mi alma contemplaba, lo que mi corazón amaba, lo que mis sentidos contaban.


He buscat entre deserts el que l'ardent sorra m'ocultava i en les ones del furiós mar el que la força protegia.
He acariciat el cel amb el senzill desig de contemplar el que els núvols amaguen, fent-me part de l'aire fins a arribar a comprendre el que els seus murmuris confessen.
He aconseguit els majors cims, pel senzill plaure de comprendre el que la freda neu conserva i clarejar allí on neix l'arc de Sant Martí.
He format part del foc de l'astre rei amb el somni de posseir el que les seves cendres van conèixer i sentir la saviesa absorbint tot el meu ser.
He viatjat per un univers de fantasia, quan el que els meus sentits enyorava era el que la meva ànima contemplava, la qual cosa el meu cor estimava, la qual cosa els meus sentits explicaven.

domingo, 30 de octubre de 2011

Y AHORA SÓLO ME QUEDA / I ARA NOMÉS EM QUEDA


Me has regalado tu vida y ahora sólo me quedan recuerdos en los que vivirla. Me has llenado los días de luz  y ahora sólo me quedan noches de oscuridad. Has pintado mi historia en bellos cuadros y ahora sólo me queda el futuro para contemplarlos. Has cincelado en mi rostro efímeras sonrisas y ahora sólo me quedan labios para nombrarte. Me has entregado todo aquello que poseo, todo aquello que soy, y ahora sólo me queda la eternidad para agradecértelo, porque cuando el corazón se rompe es el alma el único capaz de sobrevivir en el dolor, de vagar en la soledad.
M'has regalat la teva vida i ara només em queden records en els quals viure-la. M'has omplert els dies de llum i ara només em queden nits de foscor. Has pintat la meva història en bells quadres i ara només em queda el futur per contemplar-los. Has cisellat en el meu rostre efímeres somriures i ara només em queden llavis per nomenar-te. M'has lliurat tot allò que posseeixo, tot allò que sóc, i ara només em queda l'eternitat per agrair-t'ho, perquè quan el cor es trenca és l'ànima l'únic capaç de sobreviure en el dolor, de vagar en la solitud.

martes, 25 de octubre de 2011

TARDE / TARD



En el lugar  que he creado para nosotros, no existen imposibles, sólo cimas que aún no hemos alcanzado.
En éste mundo que he forjado para nuestros corazones, no existen llantos, sólo aquellas lágrimas que la dicha nos permita.
En el universo en el que vuelan nuestras almas, no existen cadenas, sólo aquellas que formen nuestros espíritus en la libre unión de dos brisas autónomas.
En la galaxia de nuestras vidas, no existen guerras, salvo aquellas que nos aseguren las más bellas reconciliaciones.
Pero ahora he hallado ese lugar, ese mundo en el infinito universo, en el que la felicidad es el sol que más brilla, esa galaxia de amor eterno, y en él… no estabas tú!

En el lloc que he creat per a nosaltres, no existeixen impossibles, només cims que encara no hem aconseguit.
En aquest món que he forjat per als nostres cors, no existeixen plors, només aquelles llàgrimes que l'alegria ens permeti.
En l'univers en el qual volen les nostres ànimes, no existeixen cadenes, només aquelles que formin els nostres esperits en la lliure unió de dues brises autònomes.
En la galàxia de les nostres vides, no existeixen guerres, excepte aquelles que ens assegurin les més belles reconciliacions.
Però ara he trobat aquest lloc, aquest món en l'infinit univers, en el qual la felicitat és el sol que més brilla, aquesta galàxia d'amor etern, i en ell… no estaves tu!

sábado, 8 de octubre de 2011

POR VOSOTROS / PER VOSALTRES


Si pudiera tatuar en mi piel las más bellas imágenes, sería vuestras miradas cuando me contemplabais creyendo que no os veía.
Si supiera pintar un cuadro, sería el de vuestros abrazos aun cuando creía que no los necesitaba.
Si se me permitiera crear una melodía, sería con vuestras voces al aconsejarme en cada paso.
Si lograra acariciar un minuto, sería el primero de esta vida, ese segundo en el que vuestro amor se hizo carne y pusisteis a mi alcance el mundo que vosotros no pudisteis tener, el universo de oportunidades que creasteis para mí, el horizonte de felicidad que cada día supisteis forjar.
Si mis labios supieran volar, su único destino sería besar a esas dos personas que me regalaron éste día, a esos padres que aun en la ausencia me otorgan la grandeza del amor incondicional.
Si pogués tatuar en la meva pell les més belles imatges, seria les vostres mirades quan em contemplàveu creient que no us veia.
Si sabés pintar un quadre, seria el de les vostres abraçades tot i que creia que no els necessitava.
Si se'm permetés crear una melodia, seria amb les vostres veus en aconsellar-me en cada pas.
Si aconseguís acariciar un minut, seria el primer d'aquesta vida, aquest segon en el qual el vostre amor es va fer carn i vau posar al meu abast el món que vosaltres no vau poder tenir, l'univers d'oportunitats que vau crear per a mi, l'horitzó de felicitat que cada dia vau saber forjar.
Si els meus llavis sabessin volar, la seva única destinació seria besar a aquestes dues persones que em van regalar aquest dia, a aquests pares que àdhuc en l'absència m'atorguen la grandesa de l'amor incondicional.

jueves, 6 de octubre de 2011

DIFERENTE / DIFERENT


Son tus diferencias lo que te hacen especial, tu silencio cuando el mundo grita, tus susurros cuando el universo calla, tus palabras cuando la vida se rinde por escucharte.
Es lo inusual de tu mirada lo que la dota de un mar en el que navegar hasta la eternidad, en tus pupilas cruzaría el infinito si allí me acogiera el amor que emana de tus ojos.
Es lo inigualable de tu sonrisa la que me permite alcanzar el paraíso de la felicidad, concediéndole al tiempo la ignorancia de aquel que no necesita más de un segundo para saber lo que es amar.
Són les teves diferències el que et fan especial, el teu silenci quan el món crida, els teus murmuris quan l'univers calla, les teves paraules quan la vida es rendeix per escoltar-te.
És l'inusual de la teva mirada el que la dota d'un mar en el qual navegar fins a l'eternitat, en les teves pupil·les creuaria l'infinit si allí m'acollís l'amor que emana dels teus ulls.
És el inigualable del teu somriure la que em permet aconseguir el paradís de la felicitat, concedint-li al temps la ignorància d'aquell que no necessita més d'un segon per saber el que és estimar.