Quise robar un suspiro al tiempo y salió una fotografía, quise susurrarle al aire y mi corazón se hizo palabra, quise deleitarme del presente y conocí la música, quise hacer uno de todo y salió éste bloc!
NOTA DE LA AUTORA
Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com
Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com
Tienes poder sobre mí, tu suave movimiento me hace perder el norte, tu cálido abrazo logra que olvide mi fuerza y la sal de tus labios me recuerdan porque vivo.
Tens poder sobre mi, el teu suau moviment em fa perdre el nord, la teva càlida abraçada assoleix que oblidi la meva força i la sal dels teus llavis em recorden perquè visc.
Fue en una reunión de viejos amigos, esos amigos que son de toda la vida, con los que crecí, aquellos con los que descubría que en cada día se puede encontrar la alegría de vivir.
Fue en un encuentro inolvidable, uno de esos momentos que desearías guardar en tu memoria con todos los sentidos, que no quieres que ningún detalle, por insignificante que pueda parecer se pierda en el tiempo.
Fue entonces cuando aprendí a disfrutar cada momento como si fuera el último, a obserbar cada minuto como si fuera el primero, decir te quiero con el sentimiento de una despedida, pero a saborearlo como si fuera una recepción .
Fue entre amigos donde comprendí que el tiempo es efímero y el amor infinito!
Va ser en una reunió de vells amics, aquests amics que són de tota la vida, amb els quals vaig créixer, aquells amb els quals descobria que en cada dia es pot trobar l'alegria de viure.
Va ser en una trobada inoblidable, un d'aquests moments que desitjaries guardar en la teva memòria amb tots els sentits, que no vols que cap detall, per insignificant que pugui semblar es perdi en el temps.
Va ser llavors quan vaig aprendre a gaudir cada moment com si fos l'últim, a obserbar cada minut com si fos el primer, a dir t'estimo amb el sentiment d'un comiat, però a assaborir-ho com si fos una recepció.
Va ser entre amics on vaig comprendre que el temps és efímer i l'amor infinit!
Eres mi corazón, mi alma, mi suspiro. Eres los labios que me dan los buenos días y el abrazo que me da las buenas noches. Con tus brazos haces un lazo que recorre mi hogar y con tu cuerpo hago los muebles que lo complementan.
Sin ti no hay aire, no hay belleza, no hay presente ni futuro.
Eres la creación que hace de mi vida una eterna alegría.
Ets el meu cor, la meva ànima, el meu sospir. Ets els llavis que em donen el bon dia i l'abraçada que em dóna la bona nit. Amb els teus braços fas un llaç que recorre la meva llar i amb el teu cos faig els mobles que ho complementen.
Sense tu no hi ha aire, no hi ha bellesa, no hi ha present ni futur.
Ets la creació que fa de la meva vida una eterna alegria.
Has escrito en mi piel tu nombre, has descrito mi destino, dibujado mi historia.
Has tatuado tu letra en mis poros hasta hacer de ellos tu papiro, marcado en mi alma tu signo hasta trazar su camino.
No comprendo tu belleza pero tu arte consigue paralizar me todavía en la oscura noche.
Ignoro si he de admirarte o sancionarte, sólo sé que mi piel se tiñe con el color de tu mirada, estremece con las líneas de tus manos, vibra con la exposición de tus colores.
Has escrit en la meva pell el teu nom, has descrit la meva destinació, dibuixat la meva història.
Has tatuat la teva lletra en els meus porus fins a fer d'ells el teu papir, marcat en la meva ànima el teu signe fins a traçar el seu camí.
No comprenc la teva bellesa però el teu art aconsegueix paralitzar-me encara en la fosca nit.
Ignoro si he d'admirar-te o sancionar-te, només sé que la meva pell es tenyeix amb el color de la teva mirada, s'estremeix amb les línies de les teves mans, vibra amb l'exposició dels teus colors.
Despierta amor mío, despierta, que el alba ya ha roto la noche y la luna ya no te mece, que quiero ver en tus ojos el reflejo del amor que los mios muestran. El día pinta en tus labios la sonrisa de tu alma y el sol muestra la belleza de tu rostro. La brisa peina tus rizos y el agua del dulce río te muestra cómo la luz se refleja en ellos.Despierta amor mío, despierta, que la noche ya se a acabado y mi corazón te está esperando.
Desperta amor meu, desperta, que l'alba ja ha trencat la nit i la lluna ja no et bressola, que vull veure en els teus ulls el reflex de l'amor que els meus mostren. El dia pinta en els teus llavis el somriure de la teva ànima i el sol mostra la bellesa del teu rostre. La brisa pentina els teus rínxols i l'aigua del dolç riu et mostra com la llum es reflecteix en ells.Desperta amor meu, desperta, que la nit ja s'a acabat i el meu cor t'està esperant.
Que tendrá tu corazón que sólo con mirarte mi alma ya sonríe, no se si es la pureza de tus sentimientos o la fuerza de tus actos, si es tu sencillez o la belleza que tu espíritu desprende, en su tiempo efímero que ha rodeado nuestras vidas o la huella imborrable que has dejado en mí, pero lo que si sé es que contigo aprendí el significado de la palabra amar, en el sentido más puro y altruista, más generoso y amable, más sincero y amistoso, contigo aprendí a amar.
Que tindrà el teu cor que només amb mirar-te la meva ànima ja somriu, no se si és la puresa dels teus sentiments o la força dels teus actes, si és la teva senzillesa o la bellesa que el teu esperit desprèn, si és el temps efímer que ha envoltat les nostres vides o la petjada inesborrable que has deixat en mi, però el que si que sé és que amb tu vaig aprendre el significat de la paraula estimar, en el sentit més pur i altruista, més generós i amable, més sincer i amistós, amb tu vaig aprendre a estimar.
No es tu efímera belleza la que me enamora, ni ese aire señorial que tu vestidura muestra el que me atrae, no es tu aspecto cuidado que hace que no te quite de mi mente, ni tu caro perfume el que logra que me gire cuando pasas!
Es tu constante sencillez la que me enamora, y tu naturalidad la que me atrae, es tu trato cuidado que hace que no te borren de mi mente, y tu aire despreocupado el que consigue que no levante mi mirada de ti cuando estás cerca!
No és la teva efímera bellesa la qual m'enamora, ni aquest aire senyorial que la teva vestidura mostra el qual m'atreu, no és el teu aspecte cuidat el qual fa que no et llevi de la meva ment, ni el teu car perfum el qual assoleix que em giri quan passes!
És la teva constant sencilleza la qual m'enamora, i la teva naturalitat la qual m'atreu, és el teu tracte cuidat el qual fa que no t'esborri de la meva memòria, i el teu aire despreocupat el qual aconsegueix que no llevi la meva mirada de tu quan estàs prop!
Querido sol, te quiero tanto que aún en silencio te sigo hasta que la luna te ropa para ella sola.
Adorada brisa, tus caricias me despiertan de madrugada y me mecen por la noche, hacen que mi cuerpo vibre con la mayor de las ternuras.
Querida agua a ti te debo mi vida, sacian mi sed, nutren todo mi ser y refrescaré mi rostro en los calurosos días de verano.
Y a ti, querida tierra, que puedo decir de ti, que me das un hogar donde poner mis raíces, fundamentos para mantener el equilibrio y todo los caprichos que te pido!
Estimat sol, t'estimo tant que encara en silenci et segueixo fins que la lluna et roba per a ella sola.
Adorada brisa, les teves carícies em desperten de matinada i em bressolen a la nit, fan que el meu cos vibri amb la major de les tendreses.
Estimada aigua a tu et dec la meva vida,sadolles la meva set, nodreixes tot el meu ser i refrescas el meu rostre en els calorosos dies d'estiu.
I a tu, volguda terra, que puc dir de tu, que em dónes una llar on posar les meves arrels, fonaments per a mantenir l'equilibri i tot els capritxos que et demano!
Hace ya mucho tiempo que te vi por primera vez, fue casual, inesperado, tan sencillo como contemplar la belleza de un edificio, como seguir las piedras de una fortaleza hasta que mi mirada se cruzó con la tuya y se rozaron, fue algo inocente, casi infantil, pero desde entonces no puedo vivir sin ti, cada noche a la misma hora, haga frío o calor, llueva o caiga nieve, aunque una enfermedad esté arañando mi cuerpo, he de pasar por tu ventana. Sé que mi timidez está impidiendo que te llegue a conocer pero tu belleza es tanta que me siento perecer!
Ja fa molt temps que et vaig veure per primera vegada, va ser casual, inesperat, tan senzill com contemplar la bellesa d'un edifici, com seguir les pedres d'una fortalesa fins que la meva mirada es va creuar amb la teva i es van fregar, va ser una mica innocent, gairebé infantil, però des d'aleshores no puc viure sense tu, cada nit a la mateixa hora, faci fred o calor, plogui o caigui neu, encara que una malaltia estigui esgarrapant el meu cos, he de passar per la teva finestra. Sé que el meu timidesa està impedint que t'arribi a conèixer però la teva bellesa és tanta que em sento morir!
