Quise robar un suspiro al tiempo y salió una fotografía, quise susurrarle al aire y mi corazón se hizo palabra, quise deleitarme del presente y conocí la música, quise hacer uno de todo y salió éste bloc!
NOTA DE LA AUTORA
Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com
Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com
Si tú estás en mi vida, no preciso del sol para iluminar mis días, pues tú eres el astro rey de mi universo.
Si son tus palabras las que llenan el aire, no necesito más música, pues de tus labios sale la mejor melodía.
Sisiento tu proximidad, no hay montaña rusa que iguale mi vértigo, ni presión que acelere mi corazón hasta llegar a rozar el fin de mi vida.
Si supiera que mi vida, mis palabras, mi presencia… dieran a tu mundo la razón de ser que tú das al mío, no conocería mayor paraíso que fundirme en ese sueño.
Si tu estàs en la meva vida, no preciso del sol per il·luminar els meus dies, doncs tu ets l'astre rei del meu univers.
Si són les teves paraules les que omplen l'aire, no necessito més música, doncs dels teus llavis surt la millor melodia.
Si sento la teva proximitat, no hi ha muntanya russa que iguali el meu vertigen, ni pressió que acceleri el meu cor fins a arribar a fregar la fi de la meva vida.
Si sabés que la meva vida, les meves paraules, la meva presència… donessin al teu món la raó de ser que tu dónes al meu, no coneixeria major paradís que fondre'm en aquest somni.
No pueden existir días grises si es tu sonrisa la que marca el amanecer, el calor que ella emana hace sombra al astro rey, y tus dientes el espejo en el que se miran las estrellas.
No pueden existir días de lluvia si son tus suspiros los que despejan el cielo, creando nubes con tus palabras y brisa con tu silencio.
No pueden existir días desérticos si es tu persona la que me acompaña, tu personalidad la que me envuelve, tu carácter el que me guía, tu fuerza la que me hace caminar.
No pueden existirdía áridos si es tu historia la que me nutre, tus conocimientos los que fertilizan mi mente, tu sabiduría la que proporciona alas a mi sed de conocer, de saber, de vivir.
No poden existir dies grisos si és el teu somriure la que marca l'alba, la calor que ella emana fa ombra a l'astre rei, i les teves dents el mirall en el qual es miren els estels.
No poden existir dies de pluja si són els teus sospirs els que buiden el cel, creant núvols amb les teves paraules i brisa amb el teu silenci.
No poden existir dies desèrtics si és la teva persona la que m'acompanya, la teva personalitat la que m'embolica, el teu caràcter el que em guia, la teva força la que em fa caminar.
No poden existir dia àrids si és la teva història la que em nodreix, els teus coneixements els que fertilitzen la meva ment, la teva saviesa la que proporciona ales a la meva set de conèixer, de saber, de viure.
Porque alzar el vuelo y dejar tras de mi una historia llena de vida, permitir que la brisa se lleve el frescor de los inicios inciertos, dejando tan sólo una estela de borrosos recuerdos, perder el contacto con latierra que me dio tu compañía, la arena que me cobijó mientras la felicidad bañaba mis días.
Para que deslizarme entre nubes de sueños y esperanzas infundadas, cuando el azul del cielo me ofrece un paraíso de emociones, posarme en las estrellas cuando los astros de tu mirada me trasladan al infinito, fundirme con la música celestial de este mundo si tus palabras me trasportan al más allá.
Como volar para olvidar si son tus recuerdo los que me hacen etérea. Como luchar contra corriente si son tus olas las que guían mi marea. Como evitar nadar si es en tus ojos donde conocí la inmensidad del mar. Como no creer en el infinito si es la fuerza de tu persona la que mantiene la galaxia unida.
Perquè alçar el vol i deixar després del meu una història plena de vida, permetre que la brisa es porti la frescor dels inicis incerts, deixant tan sols un deixant de borrosos records, perdre el contacte amb la terra que em va donar la teva companyia, la sorra que em va acollir mentre la felicitat banyava els meus dies.
Perquè lliscar-me entre núvols de somnis i esperances infundades, quan el blau del cel m'ofereix un paradís d'emocions, posar-me en els estels quan els astres de la teva mirada em traslladen a l'infinit, fondre'm amb la música celestial d'aquest món si les teves paraules em transporten al més enllà.
Com volar per oblidar si són els teus record els que em fan etèria. Com lluitar contra corrent si són les teves ones les que guien la meva marea. Com evitar nedar si és en els teus ulls on vaig conèixer la immensitat del mar. Com no creure en l'infinit si és la força de la teva persona la que manté la galàxia unida.
He aprovechado que dormías para colarme en tus sueños, sólo por poderte decir lo que despierto no puedo, por mostrarte entre nubes lo que la tierra me impide, por mostrarte la belleza que tus ojos no serían capaces de contemplar.
Permíteme, ahora que tus sentidos se han rendido, poner a tus pies la pureza de mi corazón, ya que en el te ofrezco un hogar en elque contemplar la eternidad, una vida en la que amar sea tan sencillo como respirar.
Concédeme el tiempo que dura un suspiro para hacerte intemporal, la fuerza de una mirada para hacerte inmortal, el silencio de una palabra para hacerte volar en la armonía, la maravilla de una sonrisa para hacerte conocer que es la verdadera felicidad.
He aprofitat que dormies per colar-me en els teus somnis, només per poder-te dir el que desperto no puc, per mostrar-te entre núvols el que la terra m'impedeix, per mostrar-te la bellesa que els teus ulls no serien capaços de contemplar.
Permet-me, ara que els teus sentits s'han rendit, posar als teus peus la puresa del meu cor, ja que en l'et ofereixo una llar en el qual contemplar l'eternitat, una vida en la qual estimar sigui tan senzill com respirar.
Concedeix-me el temps que dura un sospir per fer-te intemporal, la força d'una mirada per fer-te immortal, el silenci d'una paraula per fer-te volar en l'harmonia, la meravella d'un somriure per fer-te conèixer que és la veritable felicitat.
He encontrado entre las nubes el sol que ahuyenta la tormenta, la luz que permite hacer del túnel un grandioso jardín, el rayo que ilumina el horizonte, difuminando todas las sombras, y todo ello en mi misma ciudad.
He hallado, escondida entre las hojas, la belleza de lo inesperado, la paz del cariño, la maravilla de la amistad, la sensibilidad del corazón y todo ello sin tan siquiera mirar.
He descubierto la melodía de la voz, la cercanía de la distancia, la proximidad de lo lejano, la suavidad de un recuerdo, la fuerza de un abrazo, la energía de una mano, la confianza en lo desconocido, la salida de un pozo y todo ello en la humanidad.
He trobat entre els núvols el sol que espanta la tempesta, la llum que permet fer del túnel un grandiós jardí, el raig que il·lumina l'horitzó, difuminant totes les ombres, i tot això a la meva mateixa ciutat.
He trobat, amagada entre les fulles, la bellesa de l'inesperat, la pau de l'afecte, la meravella de l'amistat, la sensibilitat del cor i tot això sense tan si més no mirar.
He descobert la melodia de la veu, la proximitat de la distància, la proximitat del llunyà, la suavitat d'un record, la força d'una abraçada, l'energia d'una mà, la confiança en el desconegut, la sortida d'un pou i tot això en la humanitat.
En esos momentos en los que el dolor arañe tu alma, cuando creas que el sol se ha enfriado hasta helarse, dejándote en la más profunda oscuridad, en las épocas de desconcierto en las que bajo tus pies se desdibuje el camino, cuenta conmigo.
Si el mar anida en tus ojos y la tristeza es el carmín de tus labios, si el peso de tu cruz curva tu espalda hasta hundir tus hombros en tu pecho y sientes que la felicidad en aire se ha tornado para lejos de ti marchar. Cuenta conmigo.
Cuenta conmigo, por que amistad es navegar entre tus lágrimas hasta lograr mostrarte la luz de las estrellas, es arquear las nubes hasta que creen en tu boca una sonrisa, sufrir el dolor que te atormenta para hacértelo más liviano y compartir tu cruz para aligerar el peso. Quiero ayudarte, pero no sé la manera, dime como y allí estaré.
En aquests moments en els quals el dolor esgarrapi la teva ànima, quan creguis que el sol s'ha refredat fins a gelar-se, deixant-te en la més profunda foscor, en les èpoques de desconcert en les quals sota els teus peus es desdibuixi el camí, explica amb mi.
Si el mar nia en els teus ulls i la tristesa és el carmín dels teus llavis, si el pes de la teva creu corba la teva esquena fins a enfonsar les teves espatlles en el teu pit i asseguis que la felicitat en aire s'ha tornat per lluny de tu marxar. Explica amb mi.
Explica amb mi, per que amistat és navegar entre les teves llàgrimes fins a aconseguir mostrar-te la llum dels estels, és arquejar els núvols fins que creuen en la teva boca un somriure, sofrir el dolor que et turmenta per fer-t'ho més lleuger i compartir la teva creu per alleugerir el pes.Vull ajudar-te, però no sé com, digues-me com i allí estaré
De fría madera mi corazón se ha tornado, y en él la savia se ha secado siendo incapaz de amar, impidiéndote ni siquiera que te puedas acercar.
De frio metal mi ser cubre, siendo imposible que la humanidad que el albergaba que pudiera tan sólo aflorar, alejando de mi todo aquello que signifiqueentregar.
De naturaleza muerta he rodeado mi vida, por no escuchar el latido del amor de verdad, por negarme a aceptar lo que tus labios me quisieron cantar.
De freda fusta el meu cor s'ha tornat, i en ell la saba s'ha assecat sent incapaç d'estimar, impedint-te ni tan sols que et puguis apropar.
De fred metall el meu ser cobreix, sent impossible que la humanitat que l'albergava que pogués tan sols aflorar, allunyant del meu tot allò que signifiqui lliurar.
De naturalesa morta he envoltat la meva vida, per no escoltar el batec de l'amor de debò, per negar-me a acceptar el que els teus llavis em van voler cantar.
Hay gente en el mundo que es como el agua, pasan por tu vida refrescándote, dándote vitalidad y fuerza en un momento dado, pero que el tiempo las va escurriendo entretus dedos, hasta que desaparece, dejando bocetos en tus recuerdos de alguien que estuvo pero se fue, un rostro que los años van desdibujando hasta perderse.
Hay personas en el universo que son como el aceite, no sabes como, no llegas a darte cuenta del modo en que han entrado en tu vida, pero la han ido impregnando, han logrado formar una parte indispensable de tus días, llenando los minutos de su esencia. Personas que, aun cuando el tiempo quiere borrarlas, te es imposible encontrar un recuerdo en el que su rostro no esté gravado a fuego, dejándote incapaz de concebir tu vida sin esa persona.
¿Y tú que eres?Si eres de ese aceite, que ha sabido impregnar a las personas con las que has convivido a lo largo de los años, encontrándote rodeada de seres de las diferentes etapas de tu vida, sintiéndote querida (aún cuando tú no eres capaz de amarte), si tú eres aceite, eres esa persona única, en la que vale la pena confiar, con la que se puede contar en todo momento, que siempre tiene la puerta de su corazón abierta para regalarte todo el amor y la generosidad del mundo.
Yo se que eres aceite, ¿Lo sabes tú?
Hi ha gent al món que és com l'aigua, passen per la teva vida refrescant-te, donant-te vitalitat i força en un moment donat, però que el temps les va escorrent entre els teus dits, fins que desapareix, deixant esbossos en els teus records d'algú que va estar però es va anar, un rostre que els anys van desdibuixant fins a perdre's.
Hi ha persones en l'univers que són com l'oli, no saps com, no arribes a adonar-te de la manera en què han entrat en la teva vida, però l'han anat impregnant, han aconseguit formar una part indispensable dels teus dies, omplint els minuts de la seva essència. Persones que, tot i que el temps vol esborrar-les, t'és impossible trobar un record en el qual el seu rostre no estigui gravat a foc, deixant-te incapaç de concebre la teva vida sense aquesta persona.
I tu que ets? Si ets d'aquest oli, que ha sabut impregnar a les persones amb les quals has conviscut al llarg dels anys, trobant-te envoltada d'éssers de les diferents etapes de la teva vida, sentint-te estimada (encara quan tu no ets capaç d'estimar-te), si tu ets oli, ets aquesta persona única, en la qual val la pena confiar, amb la qual es pot explicar en tot moment, que sempre té la porta del seu cor oberta per regalar-te tot l'amor i la generositat del món.
El primer día de esta nueva vida fue aquel en el que tu mirada eclipsó el sol ofreciéndome un universo lleno de estrellas, una nebulosa dispuesta a voltear mi corazón hasta hacerlo volar, el azul del cielo para pasear y un arcoíris con el que llegar a rozar la eternidad.
El primer latido de este nuevo ser fue en el momento en el que tu voz acarició mi alma, regalándome un mundo en el que no sea necesario soñar, en el que la realidad pueda llegar a ser más bella que lo que se pueda imaginar, en elque la armonía fluya de nuestras arterias en un mismo compás, en el que el horizonte sea mucho más que el simple lugar en el que cielo y tierra se empezaron a amar.
El primer dia d'aquesta nova vida va ser aquell en el qual la teva mirada va eclipsar el sol oferint-me un univers ple d'estels, una nebulosa disposada a voltejar el meu cor fins a fer-ho volar, el blau del cel per passejar i un arc de Sant Martí amb el qual arribar a fregar l'eternitat.
El primer batec d'aquest nou ser va ser en el moment en el qual la teva veu va acariciar la meva ànima, regalant-me un món en el qual no sigui necessari somiar, en el qual la realitat pugui arribar a ser més bella que el que es pugui imaginar, en el qual l'harmonia flueixi de les nostres artèries en un mateix compàs, en el qual l'horitzó sigui molt més que el simple lloc en el qual cel i terra es van començar a estimar.
Como el ave que al alba planea entre los rayos del amanecer, mi corazón mantiene equilibrios en el aire de tu silencio, sangrando por aquellas palabras que no dijiste,por todo aquello que te callaste.
Como el león que en la selva encuentra su fortaleza, mi alma lucha por hallar la tuya, esa fuerza que te hubiera hecho luchar por lo que deseabas, la que te hubiera concedido lo que amabas, aquello por lo que el miedo te hizo perder, lo que nunca supiste poseer.
Como el Fénix que de sus cenizas resurge, mi amor nace cada día de la esperanza depositada en el mar de los sueños, de la utopía de que aprendas a alcanzar la cima que Morfeo depositó a tus pies, el cielo que el infinito te dio por techo, la eternidad que mi corazón dio como hogar al tuyo.
Com l'au que a l'alba planeja entre els rajos del clarejar, el meu cor manté equilibris en l'aire del teu silenci, sagnant per aquelles paraules que no vas dir, per tot allò que vas callar.
Com el lleó que en la selva troba la seva fortalesa, la meva ànima lluita per trobar la teva, aquesta força que t'hagués fet lluitar pel que desitjaves, la que t'hagués concedit el que estimaves, allò pel que la por et va fer perdre, la qual cosa mai vas saber posseir.
Com el Fénix que de les seves cendres ressorgeix, el meu amor neix cada dia de l'esperança dipositada en el mar dels somnis, de la utopia que aprenguis a aconseguir el cim que Morfeo va dipositar als teus peus, el cel que l'infinit et va donar per sostre, l'eternitat que el meu cor va donar com a llar al teu.