OLVIDANDO / OBLIDANT

Aun te encuentras junto a mi, pero tu esencia se ha marchitado, esa fragancia que me tenía cautivada, que celosa me había atrapado en tus redes se está difuminando, dejando en el aire la limpieza de la ausencia. Todavía crees ignorarme, cuando en realidad es mi deseo el que se está esfumando, me has dañado, has tenido poder sobre mi voluntad, has hecho de mi vida el infierno de la ignorancia, pero ahora soy yo la que te está olvidando, la que a pesar de tenerte tan cerca que tu aliento me alcanza, ha decidido que ya eres pasado en mi vida. Puedes quedarte, llorarme, suplicarme, rezarme… que en estos momentos ya eres pasado en mi vida.

Àdhuc et trobes al costat del meu, però la teva essència s'ha marcit, aquesta fragància que em tenia captivada, que gelosa m'havia atrapat a les teves xarxes s'està difuminant, deixant en l'aire la neteja de l'absència. Encara creïs ignorar-me, quan en realitat és el meu desig el que s'està esfumant, m'has danyat, has tingut poder sobre la meva voluntat, has fet de la meva vida l'infern de la ignorància, però ara sóc jo la que t'està oblidant, la que malgrat tenir-te tan a prop que el teu alè m'aconsegueix, ha decidit que ja ets passat en la meva vida. Pots quedar-te, plorar-me, suplicar-me, resar-me… que en aquests moments ja ets passat en la meva vida.

NO ES.../ NO ÉS...

No es el oro ni la plata lo que da brillo a la vida, si no la luz de tu mirada cuando calla una sonrisa. No es el dinero ni las grandes propiedades las que hacen de ella un lujo, si no el estar junto a ti el tiempo de un silencio. No son las joyas ni las medallas las que hacen de ella un premio, si no el beso que con cariño dan unos labios tiernos. No son mares ni montañas las que hacen de su horizonte un paraíso, si no el Edén de tus sueños los que me otorgan el vuelo. No es tener lo que se ama lo que logra grabarme la felicidad en el rostro, si no amar lo que tengo.

No és l'or ni la plata el que dóna lluentor a la vida, si no la llum de la teva mirada quan calla un somriure. No és els diners ni les grans propietats les que fan d'ella un luxe, si no l'estar al costat de tu el temps d'un silenci. No són les joies ni les medalles les que fan d'ella un premi, si no el petó que amb afecte donen uns llavis tendres. No són mars ni muntanyes les que fan del seu horitzó un paradís, si no el Edén dels teus somnis els que m'atorguen el vol. No és tenir el que s'estima el que aconsegueix gravar-me la felicitat en el rostre, si no estimar el que tinc.

PROSPERIDAD / PROSPERITAT

Bello horizonte que me ofreces una infinidad de posibilidades, déjame aceptar los tesoros que me ocultas. Infinito de ilusiones, concédeme el don de cumplir los sueños que en la vigilia me cautivan. Paraíso de esperanzas, permíteme que haga mías las fragancias que tus pétalos lanzan al viento. Alfombra de proyectos, no pierdas en los pasos que te acarician el deseo de un futuro lleno de ilusión. Año que ahora me esperas, pinta todos tus días de felicidad y dibuja en mi la posibilidad de saber encontrarla.

Bell horitzó que m'ofereixes una infinitat de possibilitats, deixa'm acceptar els tresors que m'ocultes. Infinit d'il•lusions, concedeix-me el do de complir els somnis que en la vigília em captiven. Paradís d'esperances, permet-me que faci meves les fragàncies que els teus pètals llancen al vent. Catifa de projectes, no perdis en els passos que t'acaricien el desig d'un futur ple d'il•lusió. Any que ara m'esperes, pinta tots els teus dies de felicitat i dibuixa en la meva la possibilitat de saber trobar-la.

UNA VIDA

En tus manos la experiencia se ha encallecido, hasta crear en ellas el reflejo de una larga vida. De tu piel la historia hizo un lienzo, en el que las grietas del tiempo dejaron su huella y en tus ojos la eterna sonrisa dibujo un cuadro que sólo la serena alegría puede pintar. Fueron tus labios que supieron callar los barcos en los que las palabras quisieron surcar y tus oídos, hoy apenas servibles, los conocedores del secreto de la felicidad. Es la luz de la sabiduría la que los años te permiten mostrar el mejor camino a tomar.

A les teves mans l'experiència s'ha encallit, fins a crear en elles el reflex d'una llarga vida. De la teva pell la història va fer un llenç, en el qual les esquerdes del temps van deixar la seva petjada i en els teus ulls l'etern somriure dibuixo un quadre que només la serena alegria pot pintar. Van ser els teus llavis que van saber callar els vaixells en els quals les paraules van voler solcar i les teves oïdes, avui amb prou feines servibles, els coneixedors del secret de la felicitat. És la llum de la saviesa la que els anys et permeten mostrar el millor camí a prendre.

INOCENCIA / INNOCÈNCIA

No dejes jamás de creer en la magia, ella vive sólo en tu corazón si le concedes la chispa de la inocencia. No permitas que los sueños mueran al amanecer, rescátalos de la realidad del día en esos primeros instantes de la madurez. No consientas que las nubes del tiempo borren de tu rostro la expresión de la sorpresa al descubrir el brillo del lazo que te regaló un suspiro. No eches de ti al Peter Pan que te ofrece la eterna juventud, la felicidad de la generosidad, la grandeza del que ama, simplemente, por amar!

No deixis mai de creure en la màgia, ella viu només en el teu cor si li concedeixes l'espurna de la innocència. No permetis que els somnis morin a l'alba, rescata'ls de la realitat del dia en aquests primers instants de la maduresa. No consenteixis que els núvols del temps esborrin del teu rostre l'expressió de la sorpresa en descobrir la lluentor del llaç que et va regalar un sospir. No tiris de tu al Peter Pa que t'ofereix l'eterna joventut, la felicitat de la generositat, la grandesa del que estima, simplement, per estimar!

ERES MI HOGAR / ETS LA MEVA LLAR

No importa la inmensa casa que nos cobije, ni el suave color de sus paredes, tanto da si el techo es de madera o de piedra, o si los cubiertos que nos sirven son de plata o acero, da igual si las ventanas son tapadas con sedas o basto lino , si los cuadros que adornan ese espacio son de famosos pintores o láminas de simples copias, no me importa si en el exterior llueve o luce un espléndido sol.

Lo que da mi vivienda el nombre de hogar es tu presencia, tu estancia junto a mi me cobija, tus brazos son mis paredes, tus palabras mi techo, tus hechos mi alimento, tu sonrisa mis cortinas, tu rostro el único cuadro que no me canso de contemplar y tus ojos el sol y la luna que conservan mi cordura.

No importa la immensa casa que ens aculli, ni el suau color de les seves parets, tant dóna si el sostre és de fusta o de pedra, o si els coberts que ens serveixen són de plata o acer, és igual si les finestres són tapades amb sedes o bast lli , si els quadres que adornen aquest espai són de famosos pintors o làmines de simples còpies, no m'importa si en l'exterior plou o llueix un esplèndid sol.

El que dóna el meu habitatge el nom de llar és la teva presència, la teva estada al costat de la meva m'acull, els teus braços són les meves parets, les teves paraules el meu sostre, els teus fets el meu aliment, el teu somriure les meves cortines, el teu rostre l'únic quadre que no em canso de contemplar i els teus ulls el sol i la lluna que conserven el meu seny.

GENEROSIDAD / GENEROSITAT

Es tan grande tu generosidad que hasta el aliento me regalas, tanto lo que entregas que con sólo tu presencia me llenas, tanta tu amor que en el jardín de tu mirada nace el sol, tanta tu alegría que de tu sonrisa las estrellas tienen envidia, tan alta tu belleza que el agua sueña con que te reflejes en ella, tan sensibles tus palabras que de ellas se hacen los dulces, tan grande tu amor que sólo dándolo todo te sientes completo, tan suprema tu vida que la luz es sombra a tu lado.  

És tan gran la teva generositat que fins a l'alè em regales, tant el que lliures que amb només la teva presència m'omples, tanta el teu amor que en el jardí de la teva mirada neix el sol, tanta la teva alegria que del teu somriure els estels tenen enveja, tan alta la teva bellesa que l'aigua somia amb que et reflecteixis en ella, tan sensibles les teves paraules que d'elles es fan els dolços, tan gran el teu amor que només donant-ho tot t'asseguis complet, tan suprema la teva vida que la llum és ombra al teu costat.

PARA TODAS LAS MADRES / PER A TOTES LES MARES

Todavía no me habías visto y ya me amabas, no tenía nombre y ya me llamabas, no me habías tocado y ya sentía tuyas caricias.

Me abrigaste en las noches de invierno, me limpiaste mis heridas todavía cuando no se podían ver, fuiste mi paraguas en los días de lluvia y mi sombrilla cuando el sol me castigaba.

Hoy que ya te fuiste sigues estando conmigo, en mis días malos, en los momentos buenos, en las sonrisas que tengo y en las lágrimas que callo!

Encara no m'havies vist i ja m'estimaves, no tenia nom i ja em cridaves, no m'havies tocat i ja sentia teves carícies.

Em vas abrigar en les nits d'hivern, em vas netejar les meves ferides encara quan no es podien veure, vas ser el meu paraigua en els dies de pluja i la meva ombrel·la quan el sol em castigava.

Avui que ja et vas anar segueixes estant amb mi, en els meus dies dolents, en els moments bons, en els somriures que tinc i en les llàgrimes que callo!

NOCHE DE PAZ / NIT DE PAU

En la noche sales a mi encuentro, pero sólo en sueños te veo. Eres la luz de la esperanza, la lente que permite ver el futuro con la belleza de un jardín, el faro que en la oscuridad te ofrece un remanso de tranquilidad. Entras en la vida con el susurro del silencio y de ella sales con la fuerza del estruendo, dejando tras de ti el vacío de la confusión.

Te busco en el alma herida, en el corazón roto, en el pensamiento distorsionado y en la memoria perdida, si saber que te encentras en un tenue rincón de mi interior.

En la nit surts a la meva trobada, però només en somni et veig. Ets la llum de l'esperança, la lent que permet veure el futur amb la bellesa d'un jardí, el far que en la foscor t'ofereix un recés de tranquil·litat. Entres en la vida amb el murmuri del silenci i d'ella salis amb la força del baluern, deixant després de tu el buit de la confusió.

Et busco en l'ànima ferida, en el cor trencat, en el pensament distorsionat i en la memòria perduda, si saber que et trobes en un tènue racó del meu interior.

EL CAMINO / EL CAMÍ

El tiempo ha cubierto con las canas de la experiencia tu barba, el camino ha dejado en tu tirso ausente de vida, pero lleno de sabiduría, a tu espalda un cesto lleno de los frutos recogidos por el camino, en tus ojos la paz del que no espera nada y en tus pies con las alas del que sabe que le queda todo un mundo por delante.

Cuéntame de tus caminos, de las vidas conocidas, de toda esa historia que has protagonizado. Comparte conmigo toda la sabiduría que te han dado las sendas y la riqueza que en tu alma han escrito los caminos reales, cédeme algo de ese tiempo que el camino te entregó para llegar a comprender lo que es el amor, ese regalo lleno de generosidad que entrega tanto al que lo recibe como al que da.

El temps ha cobert amb els cabells blancs de l'experiència la teva barba, el camí ha deixat en el teu tirs absent de vida, però ple de saviesa, a la teva esquena un cistell ple dels fruits recollits pel camí, en els teus ulls la pau del que no espera gens i en els teus peus amb les ales del que sap que li queda tot un món per davant.

Explica'm dels teus camins, de les vides conegudes, de tota aquesta història que has protagonitzat. Comparteix amb mi tota la saviesa que t'han donat les sendes i la riquesa que en la teva ànima han escrit els camins rals, cedeix-me una mica d'aquest temps que el camí et va lliurar per arribar a comprendre el que és l'amor, aquest regal ple de generositat que lliura tant al que ho rep com al que dóna.