SOLEDAD / SOLITUD

Te he visto en entre las multitudes, hablando pero sin llegar a comunicarte, en las fiestas fundido entre la música, pero sin compartir la melodía de tu corazón, en la calle caminando entre los ojos que ocultan las cortinas más las sombras te absorbían haciéndote parte de ellas, en la playa, mirando el horizonte hasta ser parte de él... todo ello sin dejar de poseer la más cruda soledad.

T'he vist en entre les multituds, parlant però sense arribar a comunicar-te, a les festes fos entre la música, però sense compartir la melodia del teu cor, al carrer caminant entre els ulls que oculten les cortines més les ombres t'absorbien fent-te part d'elles, a la platja, mirant l'horitzó fins a ser part d'ell... tot això sense deixar de posseir la més crua solitud.

GAUDÍ

Cien años de historia sujetan tus columnas,que en silencio escuchan tus secretos y abrazan tus alegrías, en el barro de tus piedras la tierra albergó su vida para darte hoy la fortaleza, del frío mármol creaste tus obras extrayendo de su corazón la mayor de las bellezas, es en tus arcos donde el aire baila, permitiendo que su dulce melodía acaricie nuestros oídos, es tu arte el que perdura en el tiempo para que podamos inmortalizarlo en nuestros recuerdos.

Cent anys d'història subjecten les teves columnes,que en silenci escolten els teus secrets i abracen les teves alegries, en el fang de les teves pedres la terra va albergar la seva vida per donar-te avui la fortalesa, del fred marbre vas crear les teves obres extraient del seu cor la major de les belleses, és en els teus arcs on l'aire balla, permetent que la seva dolça melodia acariciï les nostres oïdes, és el teu art el que perdura en el temps perquè puguem immortalitzar-ho en els nostres records

RECORDAR

He lavado en la lluvia de la paciencia los recuerdos que me fijaban en las tormentas del pasado permitiendo que mi rostro reflejara las marcas de la experiencia.

He aclarado en mi corazón la arena que me había guardado de mil mares dejando que sus mareas acariciasen mi alma.

He secado las lágrimas que los sueños me dejaban al amanecer por no querer comprender que la realidad puede ser más bella que el arte de Morfeo.

He encontrado el color en el instante en que aprendí que recordar no es vivir, tan sólo es mal vivir.

He rentat en la pluja de la paciència els records que em fixaven en les tempestes del passat permetent que el meu rostre reflectís les marques de l'experiència.

He aclarit en el meu cor la sorra que m'havia guardat de mil mars deixant que les seves marees acariciessin la meva ànima.

He assecat les llàgrimes que els somnis em deixaven a l'alba per no voler comprendre que la realitat pot ser més bella que l'art de Morfeo.

He trobat el color en l'instant en què vaig aprendre que recordar no és viure, tan sols és malament viure.

 

BANCO VACÍO / BANC BUIT

Caído mi cuerpo sobre la fría madera del banco, los ojos cerrados y el corazón abierto para dejar salir alma. Escuchando la melodía que el silencio deja en el aire, dejándome llevar por la música de los recuerdos que los minutos anteriores me regalan. Con los labios aun cerrados, callando el te quiero que jamás te he ofrecido, llorando la impotencia del que no sabe amar.

 

Caigut el meu cos sobre la freda fusta del banc, els ulls tancats i el cor obert per deixar sortir ànima. Escoltant la melodia que el silenci deixa en l'aire, deixant-me portar per la música dels records que els minuts anteriors em regalen. Amb els llavis àdhuc tancats, callant l'et vull que mai t'he ofert, plorant la impotència del que no sap estimar.

FANTASÍA / FANTASIA

Fantasía no es soñar con la belleza del jardín del Edén, acariciar sus hojas, dejando que sus curvas delineen en las puntas de los dedos el paraíso que crean. Fantasía es dormirse en la luna de tu sonrisa.

Fantasía no es imaginar un mundo lleno de amor, en el que las nubes dejen caer sobre nosotros los mejores deseos, ni en el que la tierra permita crecer entre sus grietas la ternura, la paz y el confort de quien sabe amar. Fantasía es ver el universo que regalas con tu mirada.

Fantasía no es nadar en un mar de esperanza hasta alcanzar el horizonte de la felicidad. Fantasía es navegar en el océano de tus palabras que invitan a viajar más allá de la simple realidad.

Fantasia no és somiar amb la bellesa del jardí del Edén, acariciar les seves fulles, deixant que les seves corbes delineïn en les puntes dels dits el paradís que creen. Fantasia és dormir-se en la lluna del teu somriure.

Fantasia no és imaginar un món ple d'amor, en el qual els núvols deixin caure sobre nosaltres els millors desitjos, ni en el qual la terra permeti créixer entre les seves esquerdes la tendresa, la pau i el confort de qui sap estimar. Fantasia és veure l'univers que regales amb la teva mirada.

Fantasia no és nedar en un mar d'esperança fins a aconseguir l'horitzó de la felicitat. Fantasia és navegar en l'oceà de les teves paraules que conviden a viatjar més enllà de la simple realitat.

VELERO / VELER

En el mar de mis lágrimas navega el velero de tu olvido dejando tras de si una estela de recuerdos llenos alegría.

En ese océano que es mi vida nadie como tu supo colmar de fuerza e ilusión, logrando que los peces que él alberga dancen entre el agua y el aire.

En ese río de dulzura que hiciste nacer de mis sienes ya nevadas, allí es donde el ave fenix colocó su nido para recordarme que quizás mañana volverás.

En el mar de les meves llàgrimes navega el veler del teu oblit deixant després de si un deixant de records plens alegria.

En aquest oceà que és la meva vida ningú com la teva va saber satisfer de força i il·lusió, aconseguint que els peixos que ell alberga dansin entre l'aigua i l'aire.

En aquest riu de dolçor que vas fer néixer de les meves temples ja nevades, allí és on l'au fenix va col·locar el seu niu per recordar-me que potser demà tornaràs.

DULCE LUNA / DOLÇA LLUNA

Mientras la dulce luna se desliza en las cornisas que ponen limites a tus alas, las estrellas te regalan un camino hacia el olvido y las sombras inundan tus ojos de la cruda realidad.

Los escaparates, en la negra noche, dejan bailando a sus viejos maniquis la danza del triste olvido, permitiendo al tiempo borrarse en tu memoria.

Mentre la dolça lluna es llisca en les cornises que posen limitis a les teves ales, els estels et regalen un camí cap a l'oblit i les ombres inunden els teus ulls de la crua realitat.

Els aparadors, en la negra nit, deixen ballant als seus vells maniquís la dansa del trist oblit, permetent al temps esborrar-se en la teva memòria.

OCULTO / OCULT

Oculto entre las sombras te observa mientras adormecido dejas pasar el tiempo, escondido entre las ramas oculta su nido tan cerca de tu hogar que puede sentir el calor de tu chimenéa, invisible tras tus cortinas dejando que tus párpados te impidan ver lo que frente a ti se muestra.

Un rayo en la luz del día, una gota en el océano de tu vida, un grano de arena en el desierto del pasado, un segundo en un eterno abrazo... el amor roza tus manos, permítele que te conquiste.

Ocult entre les ombres t'observa mentre adormit deixes passar el temps, amagat entre les branques oculta el seu niu tan prop de la teva llar que pot sentir la calor de la teva xemeneia, invisible després de les teves cortines deixant que les teves parpelles t'impedeixin veure el que enfront de tu es mostra.

Un raig en la llum del dia, una gota en l'oceà de la teva vida, un gra de sorra en el desert del passat, un segon en una eterna abraçada... l'amor frega les teves mans, permet-li que et conquisti.

EL VUELO / EL VOL

He visto a un ave alzar el vuelo y he deseado ser sus plumas, he cerrado los ojos, dejándome llevar por la suave caricia del aire que desplazaba con sus delicados movimientos, mi rostro podía adivinar sus formas y mis manos dejar libre el cielo para la danza.

En mis oídos sonaba, como la más bella melodía, el susurro de sus alas abrazando el vacío. La fragancia de la naturaleza llenaba todo mi ser de la serenidad que sólo una madre es capaz de regalar. Mi boca conoció la mayor gama de sabores que el buen gusto es capaz de otorgar. Y aun con los ojos cerrados vi lo que era volar.

He vist un au alçar el vol i he desitjat ser les seves plomes, he tancat els ulls, deixant-me portar per la suau carícia de l'aire que desplaçava amb els seus delicats moviments, el meu rostre podia endevinar les seves formes i les meves mans deixar lliure el cel per a la dansa.

En les meves oïdes sonava, com la més bella melodia, el murmuri de les seves ales abraçant el buit. La fragància de la naturalesa omplia tot la meva ser de la serenitat que només una mare és capaç de regalar. La meva boca va conèixer la major gamma de sabors que el bon gust és capaç d'atorgar. I àdhuc amb els ulls tancats vaig veure el que era volar.

INFANCIA /INFÀNCIA

Bella infancia que nos entrega los más gratos regalos, permítenos que cuando la plata cubra nuestras sienes no perdamos la capacidad de sorprendernos, mantén en nuestros labios la sonrisa de la inocencia y en nuestros corazones el poder de la fascinación de saber que es lo que es grande, concédenos la sinceridad de aquella mirada y la inmensa capacidad de amar de aquellos días en los que decir "te quiero" era llamar a cada cual por su nombre, cuando aun no habíamos perdido esa innata sinceridad.

Bella infància que ens lliura els més grats regals, permet-nos que quan la plata cobreixi les nostres temples no perdem la capacitat de sorprendre'ns, mantingues en els nostres llavis el somriure de la innocència i en els nostres cors el poder de la fascinació de saber que és el que és gran, concedeix-nos la sinceritat d'aquella mirada i la immensa capacitat d'estimar d'aquells dies en els quals dir "et vull" era cridar a cadascú pel seu nom, quan àdhuc no havíem perdut aquesta innata sinceritat.