Quise robar un suspiro al tiempo y salió una fotografía, quise susurrarle al aire y mi corazón se hizo palabra, quise deleitarme del presente y conocí la música, quise hacer uno de todo y salió éste bloc!
NOTA DE LA AUTORA
Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com
Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com
Cuando pierdo el camino hacia mi horizonte tu luz me devuelve la vista, si tropiezo con la monotonía tu presencia me levanto y me cura las heridas, frente al mar de las penas eres el pañuelo que seca mis lágrimas y si siento caer mi alma en la alegría descontrolada tu conocimiento me hace recobrar mi.
Quan perdo el camí cap al meu horitzó la teva llum em retorna la vista, si ensopego amb la monotonía la teva presència m'aixeca i em guareix les ferides, davant el mar de les penes ets el mocador que seques les meves llàgrimes i si sento caure la meva ànima en l'alegria descontrolada el teu coneixement em fa recobrar el meu.
Estás tan lejos, casi no te conozco, eres un extraño, desconozco tu voz, ignoro el color de tu mirada y el tacto de tus manos.
Y aún así te siento tan cerca, creo conocerte desde que la historia existe, confío en ti como en un amigo que desde la infancia es mi confidente, tu voz me susurra palabras de afecto y esperanza, la tu mirada me recibe con la suavidad de las nubes y tus manos acarician mi pelo con el más tierno de los amores.
Estàs tan lluny, gairebé no et conec, ets un estrany, desconec la teva veu, ignoro el color de la teva mirada i el tacte de les teves mans.
I encara i així et sento tan a prop, crec conèixer-te des que la història existeix, confio en tu com en un amic que des de la infància és el meu confident, la teva veu em murmura paraules d'afecte i esperança, la teva mirada m'acull amb la suavitat dels núvols i les teves mans acaricien el meu pèl amb el més tendre dels amors.
Mirabas hacia el cielo suplicando mi presencia, orante para que apareciera en tu vida para saciar tu sed y devolver parte de la vida.
Hasta que él escuchó tus súplicas y me dejó en libertad para llegar hasta ti con la entrega esperado de un gran amor.
Resbalé por tus curvas con el único fin de llegar hasta tu corazón, froté tu piel notando una suavidad que nunca soñé, lloré en tu cuerpo hasta que mis lágrimas tocaron el suelo que sostiene tan bella figura.
Miraves cap al cel suplicant la meva presència, orant per que aparegués en la teva vida per a sadollar la teva set i retornar-te la vida.
Fins que ell va escoltar els teus súpliques i em va deixar en llibertat per a arribar fins a tu amb el lliurament esperat d'un gran amor.
Vaig relliscar per les teves corbes amb l'única fi d'arribar fins al teu cor, vaig fregar la teva pell notant una suavitat que mai vaig somiar, vaig plorar en el teu cos fins que les meves llàgrimes van tocar el sòl que sosté tan bella figura.
En tu corazón vivo desde hace tantos años que ni Te acuerdas de mí. Bajo la luz de tu mirada mis fundamentos se fortalecen hasta arraigar en tus entrañas y ser parte de ti. Detrás de tu coraza me oculto para protegerme de aquellos que no entienden nuestro amor, este afecto, estima, amor .. que hacen que en mi interior suenen las campanas cada vez que pienso en ti!
En el teu cor visc des de fa tants anys que ni t'acordes de mi. Sota la llum de la teva mirada els meus fonaments s'enforteixen fins a arrelar en les teves entranyes i ser part teva. Darrere de la teva cuirassa m'amago per a protegir-me d'aquells que no entenen el nostre amor, aquest afecte, estima, amor.. que fan que en el meu interior sonin les campanes cada vegada que penso en tu!
Tienes poder sobre mí, tu suave movimiento me hace perder el norte, tu cálido abrazo logra que olvide mi fuerza y la sal de tus labios me recuerdan porque vivo.
Tens poder sobre mi, el teu suau moviment em fa perdre el nord, la teva càlida abraçada assoleix que oblidi la meva força i la sal dels teus llavis em recorden perquè visc.
Fue en una reunión de viejos amigos, esos amigos que son de toda la vida, con los que crecí, aquellos con los que descubría que en cada día se puede encontrar la alegría de vivir.
Fue en un encuentro inolvidable, uno de esos momentos que desearías guardar en tu memoria con todos los sentidos, que no quieres que ningún detalle, por insignificante que pueda parecer se pierda en el tiempo.
Fue entonces cuando aprendí a disfrutar cada momento como si fuera el último, a obserbar cada minuto como si fuera el primero, decir te quiero con el sentimiento de una despedida, pero a saborearlo como si fuera una recepción .
Fue entre amigos donde comprendí que el tiempo es efímero y el amor infinito!
Va ser en una reunió de vells amics, aquests amics que són de tota la vida, amb els quals vaig créixer, aquells amb els quals descobria que en cada dia es pot trobar l'alegria de viure.
Va ser en una trobada inoblidable, un d'aquests moments que desitjaries guardar en la teva memòria amb tots els sentits, que no vols que cap detall, per insignificant que pugui semblar es perdi en el temps.
Va ser llavors quan vaig aprendre a gaudir cada moment com si fos l'últim, a obserbar cada minut com si fos el primer, a dir t'estimo amb el sentiment d'un comiat, però a assaborir-ho com si fos una recepció.
Va ser entre amics on vaig comprendre que el temps és efímer i l'amor infinit!
Eres mi corazón, mi alma, mi suspiro. Eres los labios que me dan los buenos días y el abrazo que me da las buenas noches. Con tus brazos haces un lazo que recorre mi hogar y con tu cuerpo hago los muebles que lo complementan.
Sin ti no hay aire, no hay belleza, no hay presente ni futuro.
Eres la creación que hace de mi vida una eterna alegría.
Ets el meu cor, la meva ànima, el meu sospir. Ets els llavis que em donen el bon dia i l'abraçada que em dóna la bona nit. Amb els teus braços fas un llaç que recorre la meva llar i amb el teu cos faig els mobles que ho complementen.
Sense tu no hi ha aire, no hi ha bellesa, no hi ha present ni futur.
Ets la creació que fa de la meva vida una eterna alegria.