GRAFFITI

Has escrito en mi piel tu nombre, has descrito mi destino, dibujado mi historia.

Has tatuado tu letra en mis poros hasta hacer de ellos tu papiro, marcado en mi alma tu signo hasta trazar su camino.

No comprendo tu belleza pero tu arte consigue paralizar me todavía en la oscura noche.

Ignoro si he de admirarte o sancionarte, sólo sé que mi piel se tiñe con el color de tu mirada, estremece con las líneas de tus manos, vibra con la exposición de tus colores.

Has escrit en la meva pell el teu nom, has descrit la meva destinació, dibuixat la meva història.

Has tatuat la teva lletra en els meus porus fins a fer d'ells el teu papir, marcat en la meva ànima el teu signe fins a traçar el seu camí.

No comprenc la teva bellesa però el teu art aconsegueix paralitzar-me encara en la fosca nit.

Ignoro si he d'admirar-te o sancionar-te, només sé que la meva pell es tenyeix amb el color de la teva mirada, s'estremeix amb les línies de les teves mans, vibra amb l'exposició dels teus colors.

DESPIERTA / DESPERTA

Despierta amor mío, despierta, que el alba ya ha roto la noche y la luna ya no te mece, que quiero ver en tus ojos el reflejo del amor que los mios muestran. El día pinta en tus labios la sonrisa de tu alma y el sol muestra la belleza de tu rostro. La brisa peina tus rizos y el agua del dulce río te muestra cómo la luz se refleja en ellos.Despierta amor mío, despierta, que la noche ya se a acabado y mi corazón te está esperando.

Desperta amor meu, desperta, que l'alba ja ha trencat la nit i la lluna ja no et bressola, que vull veure en els teus ulls el reflex de l'amor que els meus mostren. El dia pinta en els teus llavis el somriure de la teva ànima i el sol mostra la bellesa del teu rostre. La brisa pentina els teus rínxols i l'aigua del dolç riu et mostra com la llum es reflecteix en ells.Desperta amor meu, desperta, que la nit ja s'a acabat i el meu cor t'està esperant.

CORAZÓN / COR

Que tendrá tu corazón que sólo con mirarte mi alma ya sonríe, no se si es la pureza de tus sentimientos o la fuerza de tus actos, si es tu sencillez o la belleza que tu espíritu desprende, en su tiempo efímero que ha rodeado nuestras vidas o la huella imborrable que has dejado en mí, pero lo que si sé es que contigo aprendí el significado de la palabra amar, en el sentido más puro y altruista, más generoso y amable, más sincero y amistoso, contigo aprendí a amar.

Que tindrà el teu cor que només amb mirar-te la meva ànima ja somriu, no se si és la puresa dels teus sentiments o la força dels teus actes, si és la teva senzillesa o la bellesa que el teu esperit desprèn, si és el temps efímer que ha envoltat les nostres vides o la petjada inesborrable que has deixat en mi, però el que si que sé és que amb tu vaig aprendre el significat de la paraula estimar, en el sentit més pur i altruista, més generós i amable, més sincer i amistós, amb tu vaig aprendre a estimar.

NO LO DUDES / NO HO DUBTIS

No es tu efímera belleza la que me enamora, ni ese aire señorial que tu vestidura muestra el que me atrae, no es tu aspecto cuidado que hace que no te quite de mi mente, ni tu caro perfume el que logra que me gire cuando pasas!

Es tu constante sencillez la que me enamora, y tu naturalidad la que me atrae, es tu trato cuidado que hace que no te borren de mi mente, y tu aire despreocupado el que consigue que no levante mi mirada de ti cuando estás cerca!

No és la teva efímera bellesa la qual m'enamora, ni aquest aire senyorial que la teva vestidura mostra el qual m'atreu, no és el teu aspecte cuidat el qual fa que no et llevi de la meva ment, ni el teu car perfum el qual assoleix que em giri quan passes!

És la teva constant sencilleza la qual m'enamora, i la teva naturalitat la qual m'atreu, és el teu tracte cuidat el qual fa que no t'esborri de la meva memòria, i el teu aire despreocupat el qual aconsegueix que no llevi la meva mirada de tu quan estàs prop!

NATURALEZA / NATURALESA

Querido sol, te quiero tanto que aún en silencio te sigo hasta que la luna te ropa para ella sola.

Adorada brisa, tus caricias me despiertan de madrugada y me mecen por la noche, hacen que mi cuerpo vibre con la mayor de las ternuras.

Querida agua a ti te debo mi vida, sacian mi sed, nutren todo mi ser y refrescaré mi rostro en los calurosos días de verano.

Y a ti, querida tierra, que puedo decir de ti, que me das un hogar donde poner mis raíces, fundamentos para mantener el equilibrio y todo los caprichos que te pido!

Estimat sol, t'estimo tant que encara en silenci et segueixo fins que la lluna et roba per a ella sola.

Adorada brisa, les teves carícies em desperten de matinada i em bressolen a la nit, fan que el meu cos vibri amb la major de les tendreses.

Estimada aigua a tu et dec la meva vida,sadolles la meva set, nodreixes tot el meu ser i refrescas el meu rostre en els calorosos dies d'estiu.

I a tu, volguda terra, que puc dir de tu, que em dónes una llar on posar les meves arrels, fonaments per a mantenir l'equilibri i tot els capritxos que et demano!

TU VENTANA / LA TEVA FINESTRA

Hace ya mucho tiempo que te vi por primera vez, fue casual, inesperado, tan sencillo como contemplar la belleza de un edificio, como seguir las piedras de una fortaleza hasta que mi mirada se cruzó con la tuya y se rozaron, fue algo inocente, casi infantil, pero desde entonces no puedo vivir sin ti, cada noche a la misma hora, haga frío o calor, llueva o caiga nieve, aunque una enfermedad esté arañando mi cuerpo, he de pasar por tu ventana. Sé que mi timidez está impidiendo que te llegue a conocer pero tu belleza es tanta que me siento perecer!

Ja fa molt temps que et vaig veure per primera vegada, va ser casual, inesperat, tan senzill com contemplar la bellesa d'un edifici, com seguir les pedres d'una fortalesa fins que la meva mirada es va creuar amb la teva i es van fregar, va ser una mica innocent, gairebé infantil, però des d'aleshores no puc viure sense tu, cada nit a la mateixa hora, faci fred o calor, plogui o caigui neu, encara que una malaltia estigui esgarrapant el meu cos, he de passar per la teva finestra. Sé que el meu timidesa està impedint que t'arribi a conèixer però la teva bellesa és tanta que em sento morir!

DISFRUTA / GAUDEIX

Abre los ojos, sólo para ver salir el sol, dejando que su luz llena de vida y esperanza atraviese tus párpados, contagiándose te de alegría!

Sueña, despierta y dormida, con todo lo que amas, esperas y deseas, pero sobre todo deja que los sueños tomen tu vida, dándote un motivo para dormir y una ilusion para despertar.

Bebe, a pequeños tragos la vida que te rodea, descubriendo cada uno de ellos como si fuera el primero, dejando que tu boca se inunde del sabroso gusto de la vida y disfruta como si fuera el último bocado de la tu vida!

Habla, sonríe, disfruta y ama cada instante, la vida es tuya y puedes hacer con ella lo que quieras!

Obre els ulls, només per veure sortir el sol, deixant que la seva llum plena de vida i esperança travessi les teves parpelles, contagiant et d'alegria!

Somia, desperta i adormida, amb tot el que estimes, esperes i desitges, però sobretot deixa que els somnis prenguin la teva vida, donant-te un motiu per dormir i una il.lusió per despertar.

Beu, a petits glops la vida que t'envolta, descobrint cada un d'ells com si fos el primer, deixant que la teva boca s'inundi del saborós gust de la vida i gaudeix com si fos l'últim mos de la teva vida!

Parla, somriu, gaudeix i estima cada instant, la vida és teva i pots fer amb ella el que vulguis!

PALABRAS / PARAULES

No quiero escuchar tus palabras tan sensibles al viento, me quedo con tus hechos, esos que ni el tiempo borra.

No deseo que lances al aire un te quiero quebradizo, me conformo con tu mano junto a la mia.

No pienso en tus labios susrrando el amor que me brindan, para mí son tus ojos cuando me sonríen los que me ofrecen el universo.

Son tus hechos los que me conquistan, tus manos las que me hablan, tus ojos los que me enamora, no necesito palabras, ellas quieren volar demasiado lejos cuando dicen un te quiero!

No vull escoltar les teves paraules tan sensibles al vent, em quedo amb els teus fets, aquests que ni el temps esborra.

No desitjo que pesques a l'aire un t'estimo trencadís, em conformo amb la teva mà al costat de la meva.

No penso en els teus llavis susrrando l'amor que em brinden, per a mi són els teus ulls quan em somriuen els que m'ofereixen l'univers.

Són els teus fets els que em conquisten, les teves mans les que em parlen, els teus ulls els que m'enamora, no necessito paraules, elles volen volar massa lluny quan diuen un t'estimo!

SOLEDAD / SOLITUD

Ya ha entrado el día y todavía me siento tan sola como en la fría noche.

Veo pasar las horas y noto como en mi piel dejan grietas.

Fue ayer por la tarde cuando te fuiste, dejando aún tu marca el camino, no hubo un motivo ni una razón sólo el silencio, el ruidoso y sordo silencio.

La noche fue larga y amarga y en ella mis lágrimas brotaron desde mi alma y mi corazón se fue con ellas.

Hoy frente a mí sólo queda el mar de mis lágrimas, la soledad y el altar vacío que te hice en mi corazón.

Ja ha entrat el dia i encara em sento tan sola com en la freda nit.

Veig passar les hores i noto com en la meva pell deixen esquerdes darrere seu.

Va ser ahir a la tarda quan et vas anar i el teu deixant encara marca el camí, no va haver-hi un motiu ni una raó només el silenci, el sorollós i sord silenci.

La nit va ser llarga i amarga i en ella les meves llàgrimes van brollar des de la meva ànima i el meu cor es va anar amb elles.

Avui enfront de mi només queda el mar de les meves llàgrimes, la solitud i l'altar buit que et vaig fer en el meu cor.

OASIS

Eres mi oasis, ese lugar donde en los momentos malos siempre tengo refugio, el cual cuando la tristeza me ciega me entrega la sombra de la amistad, esa persona única donde florece la alegría aunque la sequía rompa todo a su alrededor, la sonrisa que ilumina mis días cuando la oscuridad se extiende sobre mí.

Pero lo mejor de todo es que no eres un espejismo, la realidad viste tus visitas y la certeza crea un camino bajo tus pies, eres la flor en el desierto y el pájaro que vuela en el amanecer de todos mis días !

Ets el meu oasis, aquell lloc on en els moments dolents sempre tinc recer, el qual quan la tristesa em cega em lliura l'ombra de l'amistat, aquella persona única on floreix l'alegria encara que la sequera trenqui tot al seu al voltant, el somriure que il·lumina els meus dies quan la foscor s'estén sobre mi.

Però el millor de tot és que no ets un miratge, la realitat vesteix les teves visites i la certesa crea un camí sota els teus peus, ets la flor en el desert i l'ocell que vola en l'alba de tots els meus dies!