DESCUBRÍ / VAIG DESCUBRIR

Descubrí que era la belleza el día en que vi tu alma llena de ilusión y esperanza apuntando a través de tu mirada, emanando serenidad y confianza a todo aquel que quisiera mirarte.

Descubrí que era amor el día en que tu sonrisa me abrazó para llevarme a un mundo de felicidad en el que la alegría crece en los árboles dándole el sol un brillo especial.

Descubrí que era amigo el día en que tú me hablaste, cubriendome con tus palabras para acogerme del frío de la soledad, secando con la brisa de tu voz las lágrimas del dolor que caían por mi rostro y con el pincel de tu conversación dibujaste una sonrisa en mis labios.

Vaig descobrir que era la bellesa el dia en què vaig veure la teva ànima plena d'il·lusió i esperança apuntant-se a través de la teva mirada, emanant serenitat i confiança a tot aquell que volgués mirar-te.

Vaig descobrir que era amor el dia en què el teu somriure em va abraçar per a dur-me a un món de felicitat en el qual l'alegria creix en els arbres donant-li el sol una lluentor especial.

Vaig descobrir que era amistat el dia en què tu em vas parlar, cobrint-me amb les teves paraules per a acollir-me del fred de la solitud, assecant amb la brisa de la teva veu les llàgrimes del dolor que queien pel meu rostre i amb el pinzell de la teva conversa vas dibuixar un somriure en els meus llavis.

PACIENCIA / PACIÈNCIA

Es el vuelo de una mariposa, tan bonito como frágil, que apenas mueve el aire a su paso.

Es la luna en una noche cerrada, en la que su escasa luz nos puede llegar a dar brillo en la mirada.

Es el mayor tesoro, tan pequeño y valioso que nos da miedo mostrarlo por temor a que desaparezca.

Es una leyenda urbana, que muchos dicen que existe pero hoy nadie la ha visto.

És el vol d'una papallona, tan bonic com fragil, que tot just mou l'aire al seu pas.

És la lluna en una nit tancada, en la qual la seva escassa llum ens pot arribar a donar lluentor en la mirada.

És el major tresor, tan petit i valuós que ens fa por mostrar-ho per temor al fet que desaparegui.

És una llegenda urbana, que molts diuen que existeix però avui ningú l'ha vist.

ATRAPADA

Atrapada en tu telaraña me encontré, no supe cómo, sin embargo mi corazón sólo latía si la seda de tu prisión se encontraba tan cerca como para que mi alma captara su fragancia.

Tus redes tirarste sobre mi vida haciendo de ella un instrumento de tu voluntad, de mi voluntad, de nuestra voluntad y con ello un universo llegamos a formar, en el que las estrellas eran nuestros ojos, el espacio inexistente y nuestras voces música celestial!

Atrapada en la teva teranyina em vaig trobar, no vaig saber com, però el meu cor només bategava si la seda de la teva presó es trobava tan prop com perquè la meva ànima captés la seva fragancia.

Les teves xarxes vas tirar sobre la meva vida fent d'ella un instrument de la teva voluntat, de la meva voluntat, de la nostra voluntat i amb això un univers arribem a formar, en el qual les estrelles eren els nostres ulls, l'espai inexistent i les nostres veus música celestial!

INFANCIA / INFÀNCIA

Llegaste conmigo a la vida, llena de ilusión y novedades, entre juegos y alegrías me enseñaste que es vivir y en las sonrisas me mostraste la luz y la fuerza de la eternidad.

Y hoy alguien me ha dicho que te vas, que la ilusión será un recuerdo que la mano del tiempo borrará, y las novedades nubes que en el cielo el sol me taparán, que contigo los juegos y las alegrías el vuelo levantarán, que si vas la fuerza en coraje se tornará.

Lo que no sabes es que nunca de mí te irás por que en mi corazón tu hogar siempre encontrarás!

Vas arribar amb mi a la vida, plena d'il·lusió i novetats, entre jocs i alegries em vas ensenyar que és viure i en els somriures em vas mostrar la llum i la força de l'eternitat.

I avui algú m'ha dit que te'n vas, que la il·lusió serà un record que la mà del temps esborrarà, i les novetats núvols que en el cel el sol em taparan, que amb tu els jocs i les alegries el vol alçaran, que si te'n vas la força en coratge es tornarà.

El que no saps és que mai de mi et marxaràs per que en el meu cor la teva llar sempre trobaràs!

AMADO / ESTIMAT

Que falta cuando se tiene todo, que queda cuando no se tiene nada?

Querido mar en tus entrañas las estrellas brillan con la luz que sólo el amor sabe dar, tu interior tiene la vida que alimenta nuestra alma, y aún así en la oscuridad de tu corazón tu furia y tu agonía te hace luchar todo el tiempo.

Qué belleza tiene tu serenidad en las cálidas noches de verano cuando la luna oculta tras las nubes te mira enamorada!

Que falta quan es té tot, que queda quan no es té res?

Estimat mar en les teves entranyes les estrelles brillen amb la llum que només l'amor sap donar, el teu interior té la vida que alimenta la nostra ànima, i encara i així en la foscor del teu cor la teva fúria i agonia et fa lluitar tot el temps.

Quina bellesa té la teva serenitat en les càlides nits d'estiu quan la lluna oculta darrere els núvols et mira enamorada!

TIEMPO / TEMPS

Tiempo es la brisa que se para cuando estás cerca de mí, la nube que esconde el sol cuando no te veo, el tren que nunca pasa cuando en la espera compruebo que no llegas.

Tiempo es la ilusión de escuchar tu voz cuando el viento la mece cerca de mi oído, la eternidad cuando la estela de tu marcha se pierde en el horizonte y la presa que quisiera capturar para ponerla en tus manos!

Temps és la brisa que es para quan estàs prop de mi, el núvol que amaga el sol quan no et veig, el tren que mai passa quan en l'espera comprovo que no arribes.

Temps és la il·lusió d'escoltar la teva veu quan el vent la bressola prop de la meva oïda, l'eternitat quan el deixant de la teva marxa es perd en l'horitzó i la presa que voldria capturar per a posar-la en les teves mans!

AIRE, CIELO Y NUBES / AIRE, CEL I NÚVOLS

Aire, es mi alma cuando vuela hacia ti, en el silencio de la soledad, mientras tus ojos cerrados sueñan con un mundo que no te he podido dar, y tu corazón ama la felicidad que sembré para ti.

Cielo, es el camino que me lleva hacia ti, cuando el espacio entre nosotros es un abismo, a pesar de que apenas nos separe un metro, es el mar que nos regala un mundo en el que podernos amar.

Nubes, son las lágrimas que nunca dejamos caer cuando el aire y el cielo hicieron de nosotros dos pájaros que en vuelo rasante buscaban un río lleno de paz en el que poder nutrirnos.

Aire, és la meva ànima quan vola cap a tu, en el silenci de la solitud, mentre els teus ulls tancats somien amb un món que no t'he pogut donar, i el teu cor estima la felicitat que vaig sembrar per a tu.

Cel, és el camí que em duu cap a tu, quan l'espai entre nosaltres és un abisme, a pesar que tot just ens separi un metre, és el mar que ens regala un món en el qual poder-nos estimar.

Núvols, són les llàgrimes que mai vam deixar caure quan l'aire i el cel van fer de nosaltres dos ocells que en vol rasant buscaven un riu ple de pau en el qual poder nodrir-nos.

SERENIDAD / SERENITAT

Serenidad es escuchar el murmullo de la playa cuando el sol apenas acaricia mi rostro, es mirar al océano cuando la soledad me ofrece su compañía, es notar el tacto de la arena bajo mis pies mientras la olas bañan mi alma hasta que mi corazón siente la frescura de la noche, es mantener el sabor del mar aún cuando estoy lejos de ÉL y oler su perfume impregnado en mi piel.

Serenitat és escoltar el murmuri de la platja quan el sol tot just acarona el meu rostre, és mirar al oceá quan la solitud m'oferix la seva companyia, és notar el tacte de la sorra sota els meus peus mentre l'ones banyen la meva ànima fins que el meu cor sent la frescor de la nit, és mantenir el gust del mar encara quan estic lluny d'ELL i olorar el seu perfum impregnat en la meva pell.

AIRE

Es la brisa de tus palabras aún cuando no hablas de amor.

Son mis sueños cuando vuelan hacia la felicidad que tan cerca de mí sembraste.

Es lo que me falta cuando no estás aquí.

Es la gracia que me hace permanecer flotando entre las nubes.

Es lo que me mantiene viva.

És la brisa de les teves paraules encara quan no parles d'amor.

Són els meus somnis quan volen cap a la felicitat que tan prop de mi vas sembrar.

És el que em falta quan no estàs aquí.

És la gràcia que em fa romandre surant entre els núvols.

És allò que em manté viva.

TIERRA / TERRA

Eres Madre, cobijo, creación, esperanza, el hogar que siempre espera. Sufres con tus hijos mientras las entrañas te muerden sin piedad. Eres consejo en la duda y pañuelo en el llanto y abrazo en la pena. Eres la madre que siempre perdona!

Ets Mare, recer, creació, esperança, la llar que sempre espera. Pateixes amb els teus fills mentre les entranyes et mosseguen sense pietat. Ets consell en el dubte i mocador al plor i abraçada a la pena. Ets la mare que sempre perdona!