Quise robar un suspiro al tiempo y salió una fotografía, quise susurrarle al aire y mi corazón se hizo palabra, quise deleitarme del presente y conocí la música, quise hacer uno de todo y salió éste bloc!
NOTA DE LA AUTORA
Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com
Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com
Fue tan bonito conocerte como venenoso tu perfume, confié en ti y has matado a mi ilusión, has logrado hacer lo que pudo ser una bonita historia un campo de lágrimas en las que sólo la pena florece y las hierbas asfixian el amor.
Va ser tan bonic conèixer-te com verinós el teu perfum, vaig confiar en tu i has matat la meva il·lusió, has assolit fer del que va poder ser una bonica història un camp de llàgrimes en les què només la pena floreix i les herbes asfixien l'amor.
De las manos de un hombre saliste y la perfección vas fregar, que bonita tu mirada perdida en el horizonte de tu triunfo, qué grandeza tu que el mundo entero se rinde ante ti, quien tuviera las manos que de una roca te sacaron, quien tuviera la mente de aquel que vio tu figura aún antes de nacer, quien fuera Miguel Ángel para verte crecer!
De les mans d'un home vas sortir i la perfecció vas fregar, que bonica la teva mirada perduda en l'horitzó del teu triomf, quina grandesa la teva que el món sencer es rendeix davant de tu, qui tingués les mans que d'una roca et van treure, qui tingués la ment d'aquell que va veure la teva figura encara abans de néixer, qui fos Miguel Àngel per a veure't créixer!
Sin tu reflejo no existiría, sin la fricción que me produces al pasar no tendría forma alguna, sin tu silenciosa presencia la vegetación no nacería en mí.
Contigo el día empieza cuando el sol se mira en tus transparentes aguas y termina cuando la luna mira en tu espejo su bonito rostro, contigo la vida es posible y la esperanza bebe en tu orilla, contigo ser feliz es un hecho y sonrreir el baile que los pájaros hacen con sólo verte.
Sense el teu reflex no existiria, sense la fricció que em produeixes al passar no tindria forma alguna, sense la teva silenciosa presència la vegetació no naixeria en mi.
Amb tu el dia comença quan el sol es mira en les teves transparents aigües i acaba quan la lluna mira en el teu mirall el seu bonic rostre, amb tu la vida és possible i l'esperança beu en la teva riba, amb tu ser feliç és un fet i somriure el ball que els ocells fan amb només veure't.
Toda una vida a mi lado y no me había dado cuenta, eres sólo un vecino, una pequeña parte del barrio, una de las muchas personas que diariamente pasaban por mi vida, eres sólo un vecino.
Toda una vida mirando al frente y no me había dado cuenta que ya eres parte de mí, no eres sólo un vecino, no eres una pequeña parte del barrio, no eres una de las muchas personas que diariamente pasaban por mi vida, eres parte de mí.
Tota una vida al meu costat i no m'havia adonat, eres només un veí, una petita part del barri, una de les moltes persones que diàriament passaven per la meva vida, eres només un veí.
Tota una vida mirant al capdavant i no m'havia adonat que ja eres part de mi, no eres només un veí, no eres una petita part del barri, no eres una de les moltes persones que diàriament passaven per la meva vida, ets part de mi.
Las lágrimas llenaban tu rostro y tus ojos teñidos de rojo de la pasión mostraban el vacío de tu corazón. Ya no pasaban los días, ya no salía el sol y tu alma añoraba la presencia del amor. Era de noche en tu mente, estaba oscuro el porvenir y tus dedos buscaban en su carta lo que te quiso decir. Todos t'envoltàvem pero tú a nadie viera, todos t'abraçàvem pero tú no nos corresponden.
Hoy ya ha pasado el tiempo y tus labios de rojo carmín vuelven a sonreír, en tu corazón la vida ha sembrado de nuevo la semilla de la esperanza y el sol en tus ojos de nuevo los hace brillar, es tu alma un huerto fértil que no para de amar. Hoy eres tú quien abraza, hoy eres tu quien anima, hoy eres tu la amiga que creí perder un día.
Les llàgrimes omplien el teu rostre i els teus ulls tenyits del vermell de la passió mostraven el buit del teu cor. Ja no passaven els dies, ja no sortia el sol i la teva ànima enyorava la presència de l'amor. Era de nit en la teva ment, era fosc l'avenir i els teus dits buscaven en la seva carta el que et va voler dir. Tots t'envoltàvem però tu a ningú veies, tots t'abraçàvem però tu no ens corresponies.
Avui ja ha passat el temps i els teus llavis de vermell carmín tornen a somriure, en el teu cor la vida ha sembrat de nou la llavor de l'esperança i el sol en els teus ulls de nou els fa brillar, és la teva ànima un hort fértil que no per a de estimar. Avui ets tu qui abraça, avui ets el teu qui anima, avui ets la teva l'amiga que vaig creure perdre un dia.
Ahora que el sol derrite mis ideas y el mar olea en mi interior, justo ahora que las nubes han despejado tu imagen y puedes verme tal y como soy.
Ahora que resbalo entre tus dedos y me convierto en humo con tan solo aproximarte, que bajo el sombrero oculto mis pensamiento y los deseos más privado se esconden tras las oscuras gafas.
Ahora que el silencio se ha transformado en verbo y los hechos nos delatan, creo que si es cuestión de confesar es ahora cuando las palabras pueden callar lo inevitable.
Ara que el sol fon les meves idees i el mar oneja en el meu interior, just ara que els núvols s'han aclarit la teva imatge i pots veure'm tal com sóc.
Ara que rellisco entre els teus dits i em converteixo en fum amb només aproximar-te, que sota el barret ocult meus pensament i els desitjos més privat s'amaguen darrere les fosques ulleres.
Ara que el silenci s'ha transformat en verb i els fets ens delaten, crec que si és qüestió de confessar és ara quan les paraules poden callar l'inevitable.
Cuando se conoce el ruido, como puede llegar a hacer daño el silencio! Hoy hay fiesta en mi corazón ya que ha vuelto a mí, hoy hay alegría en mis ojos pues vuelvo a veros, hoy hay paz en mi alma pues tus palabras vuelven a mis oídos!
Quan es coneix el soroll, com pot arribar a fer de mal el silenci! Avui hi ha festa en el meu cor ja que heu tornat a mi, avui hi ha alegria en els meus ulls doncs torno a veure-us, avui hi ha pau en la meva ànima doncs les vostres paraules tornen a les meves oïdes!
Me regalaste un pasado tan bonito que el presente, sembrado de recuerdos, está lleno de luz, aún cuando las nubes llenan el cielo y la lluvia se empeña en mojar mi rostro!
Vas salpicar mis días con tanto color que aún en las noches todo lo que me rodea suaviza mi vista con las más bellas gamas, con los tonos que la felicidad y la alegría firman a su paso!
Fue tan grande conocerte que aunque ya no estás la vida es fantasía y amor, serenidad y bienestar, confianza y orgullo, un regalo digno de vivir!
Em vas regalar un passat tan bonic que el present, sembrat de records, està ple de llum, encara quan els núvols omplen el cel i la pluja s'obstina a mullar el meu rostre!
Vas esquitxar els meus dies amb tant color que encara en la nits tot allò que m'envolta suavitza la meva vista amb les més belles gammes, amb els tons que la felicitat i l'alegria signen al seu pas!
Va ser tan gran conèixer-te que encara que ja no estàs la vida és fantasia i amor, serenitat i benestar, confiança i orgull, un regal digne de viure!
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
